Hi ha qui pretén desacreditar aquesta funció essencial per a descarbonitzar i estabilitzar el sistema elèctric qualificant-ho com una especulació amb l’energia. Val a dir que la lògica és tan especulativa com la comercialització de qualsevol bé perible, com ara la poma, que es cull a la tardor, però en trobem tot l’any a la fruiteria gràcies a la conservació en cambres frigorífiques. Se n’emmagatzema també la producció per a satisfer la demanda i equilibrar el mercat. En aquest cas, l’emmagatzematge d’energia renovable permet que quan premem l’interruptor al vespre a casa per a encendre el llum no s’estigui cremant gas per a proveir aquest consum d’electricitat, agreujant així el canvi climàtic, sinó que ens puguem abastir d’energia neta.
A Catalunya ja hi ha en funcionament des del segle passat dues centrals reversibles al Pirineu, les d’Estany Gento-Sallente i Montamara. D’acord amb la Prospectiva Energètica de la Generalitat 2050, que traça objectius perquè Catalunya arribi a la neutralitat climàtica, caldrà multiplicar per set en els pròxims anys la potència instal·lada d’aquesta tecnologia d’emmagatzematge. El document veu, a més, un gran potencial per a implantar-ne en el reaprofitament d’instal·lacions hidroelèctriques existents, que minimitzen l’impacte d’una nova infraestructura. Un cas paradigmàtic és el projecte de la Baells, on ja hi ha un embassament establert i l’orografia permet construir una bassa superior d’unes dimensions vint vegades més reduïdes per a bombar i turbinar l’aigua del pantà sense minvar-ne la reserva.
Com passa amb totes les infraestructures energètiques, no es pot negar que les reversibles tenen un impacte visual en l’entorn que les acull, i això pot generar reticències en una part de la població que voldria preservar intacte el paisatge. Dissortadament, però, el medi natural ja s’està alterant a marxes forçades i no per la implantació de renovables, sinó per l’increment global de la temperatura i les pertorbacions climàtiques que se’n deriven. Per això, la gran batalla de l’ecologisme al segle XXI no és la conservació de paisatges idíl·lics (sovint configurats igualment per l’acció humana), sinó la lluita contra l’emergència climàtica, que és el veritable perill que amenaça la biodiversitat dels nostres ecosistemes. En aquest sentit, convé no oblidar que les renovables són justament les nostres grans aliades per a mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
En conclusió, les centrals reversibles són una eina imprescindible per a estabilitzar els preus de l’energia i per a transitar cap a un model 100% renovable. Mitjançant les centrals reversibles es combat el problema més greu que tenim com a humanitat, i que aquest sí que pot tenir efectes irreversibles: el canvi climàtic.
Per Francesc Mauri