Amb l’assistència de les autoritats andorranes, l’Ambaixada espanyola al Principat d’Andorra va organitzar una de les celebracions més brillants dels últims temps amb motiu de la Festa Nacional d’Espanya, incloent un selecte programa musical. L’ambaixador, Carles Pérez-Desoy, va oferir un discurs ple de bones propostes en les relacions multilaterals i, entre altres coses, va parlar de cooperació transfronterera i la possibilitat de desenvolupar el que al seu dia es va projectar, com a l’Area Funcional del Pirineu.
Per la seva banda, el cap de Govern, Xavier Espot, va dir que un tema essencial per la Unió Europea es la cooperació transfronterera, on els territoris treballin junts per a resoldre problemàtiques que els hi són comunes i, fins i tot, poder compartir algunes estructures i serveis a banda i banda.
Tanmateix Pérez-Desoy considera la Unió Europea com un espai de pau i prosperitat no comparable a d’altres indrets del seu entorn geopolític. I va lamentar els actuals conflictes bèl·lics que amenacen el món actual.
L’ambaixador també va parlar de la protecció del medi ambient, sense obviar la lluita contra el despoblament al Pirineu. En una altra línia, Pérez-Desoy va referir-se al “Tractat de Lisboa”, en referència als “estats de petita dimensió territorial”, alhora que va recordar que al Principat hi viuen 28.000 residents espanyols totalment integrats al país.
La recepció es va celebrar dos dies abans del 12 d’octubre per motius d’agenda, a l’Hotel Hermitage de Soldeu, i va comptar amb la assistència de més de 500 persones. L’esdeveniment es va segellar amb una gran aportació de músics del país, el “Trio Claret”, que va comptar amb la flautista espanyola, Patricia de No, que a part de ser una gran intèrpret i pedagoga, ha creat diverses propostes culturals i musicals arreu.
“El Trio Claret”, format pel violinista-director Gerard Claret -ànima i fundador de l’Orquestra Nacional d’Andorra (ONCA)- i els seus dos fills, Jordi Claret al Violoncel i Sergi Claret a la viola, van demostrar, una vegada més, la seva gran formació musical i pedagògica, preparant un programa d’una rica diversitat musical que va agradar tothom, alhora que van oferir obres de compositors de diferents orígens, principalment Espanya i Catalunya, passant per Rússia i Salzburg, sense obviar Itàlia, Viena i Andorra amb el seu “Contrapàs”, una dansa tradicional del país.
El programa va ser com un passeig musical que es va iniciar amb el primer moviment (Allegro) del Quartet en Re Major KV 285 d’Amadeus Mozart (1756 – 1791); va seguir “Tango” del compositor català Isaac Albéniz (1860 – 1909), una peça que forma part de “La Suite España”, composta originalment per a piano (1893), posteriorment va ser transcrita per a cordes. A continuació “Intermezzo”, extret de l’òpera espanyola “Goyescas”, composta l’any 1915 per Enric Granados (1867 – 1916).
“La marxa del Trencanous”, de Tchaikovski (1840 – 1893) correspon a la segona part del famós ballet, i van continuar amb el “Cant dels Ocells”, tradicional catalana harmonitzada per Pau Casals (1876 – 1973), que va cloure la primera intervenció musical de la nit.
Com a segona part, els musics convidats van interpretar “La dansa dels Mirlitons”, que també pertany a la música del ballet “El Trencanous”, de Tchaikovsky.
Després, va seguir una composició basada en temes andorrans i inspirada en el ball del “Contrapàs”, que dona títol a la peça esmentada, i que està composta pel també professor del Conservatori d’Andorra la Vella, Albert Gumí. Va seguir un fragment de la “Danza Española”, de Manuel de Falla (1876 – 1946), la qual forma part separada de l’obra “La vida Breve” (estrenada en francès). Composta originalment per a violoncel i piano, aviat va ser transcrita. Per cert, aquesta obra es va estrenar al Casino Municipal de Niza, l’any 1913. Tanmateix, és coneguda la interpretació al seu dia de Pau Casals, acompanyat de la pianista polonesa Wanda Landowska ( 1879 – 1959). Després, els músics convidats varen interpretar un fragment de la peça “Oblivion”, una composició d’Astor Piazolla (1921 – 1992), un dels compositors que ja havien interpretat anteriorment amb la ONCA.
Finalment, la festa i la recepció es van tancar amb un tercer bloc iniciat de nou amb Mozart, i el seu “Rondó” (1782). Va seguir un fragment de “Cavalleria Rusticana”, una òpera de l’italià Pietro Mascagni (1863 – 1945). Per a acabar la vetllada es van interpretar les “Paraules d’amor”, de Joan Manuel Serrat; el “Vals de les Flors”, de Tchaikovsky; i “Sant Martí de Canigó“, una sardana composta per Pau Casals l’any 1943 durant el seu exili a Prada de Conflent. Pau Casals la va instrumentalitzar per a orquestra de cordes.
Està dedicada al monestir del mateix nom, i l’obra està inspirada en el poema homònim del poeta Jacint Verdaguer (1845 – 1902). Des del punt de vista musical és considerat un poema simphonic i, per altra banda, aquesta sardana, posteriorment, va ser orquestrada per Enric Casals, germà del compositor. Més tard, el lletrista Joan Costa va posar-hi lletra i actualment forma part del repertori d’algunes corals, tant del país com de Catalunya.
S’ha de constatar, recordem-ho, que fa anys, Pau Casals va ser el padrí musical dels Germans Claret, Lluís i Gerard, a través de l’amistat que unia el seu pare amb el mestre Casals qui es considera el descobridor de les Suites de violoncel de Johann Sebastian Bach (1685 – 1750). Una obra que Lluís Claret va enregistrar al monestir cirstercenc de Fontfroide (França).
Resumint, va ser una vetllada plena de simbolisme, que es va celebrar, com ja hem dit abans, a l’avença de la Festa Nacional d’Espanya per motius d’agenda. Alhora, la recepció va acollir més de 500 persones en el marc de l’Hermitage de Soldeu i també va ser protagonitzada per la música, el llenguatge més universal que uneix tots els pobles. I en un país de muntanya, on, recordem-ho, ja fa uns quants anys el seu pare, Andreu Claret i Casadessús (1908 – 2005) va obrir la carretera nevada que ens permet als andorrans i residents, passar la frontera amb França, ratificant que som un Coprincipat als Pirineus, potser, l’únic Coprincipat del món.
Text: Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA).
Fotos: Lluís Casabella.