Sembla senzill veritat? “Ara és ara”. Encara que la realitat no és aquesta. Ara mirem enrere o endavant. Si ens fixéssim més només en el moment actual… Quantes coses canviarien. En canvi, més vegades de les necessàries ara mirem enrere, dient: Jo abans amb això o allò podia… o endavant en el futur. El futur és incert. Al final si no ens concentrem només en l’ara acabarem patint o pel que érem o pel que podrà ser. I si bé he realitzat articles que parlaven d’això diverses vegades, ara ho entenc.
Sobretot, perquè no crec tenir futur i això em sobrepassa i perquè el meu passat era molt millor que el meu present. I sent això així entenc per què només cal mirar l’ara. Uns moments de lucidesa i il·luminació, em diuen i recorden que el futur és incert i que de res em serveix mirar el passat. Soc qui soc ara i ara pots fer dues coses. Ho entens i avances o et quedes mirant el que eres.
Així que avança i accepta qui ets ara. Hi ha una idea que em ve al cap. Tu ets l’autor de la teva vida, tu ets el que escriu el llibre. L’escrit, escrit està. Però, ara la teva pàgina està en blanc i el teu bolígraf a la teva mà… Qui seràs ara? L’heroi no té poders, només s’aixeca i segueix. I tu t’aixecaràs i continuaràs sense esperar futur i sense mirar enrere? O continuaràs mirant el passat i esperant el futur totalment quiet?
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.