World Weather Atributtion està format per investigadors, com us deia l’article de la primera part, format per diversos centres de referència mundial. Al Centre de Política Ambiental de l’Imperial College han trobat que a Barcelona, a Madrid i, de fet, a moltes altres ciutats —gairebé a totes— les onades de calor i la taxa d’escalfament local són de 2 a 3 vegades més ràpides que la mitjana de l’escalfament global. I això, evidentment, no té cap intenció aturar-se.
Des de l’Imperial College de Londres, explica que han observat que l’efecte de la calor a Barcelona és molt més intens sobre la mortalitat que a Madrid. En aquest sentit, ‘estudi mostra, per exemple, que una proporció més gran de la població i dels habitatges unifamiliars són més vulnerables que a Madrid. Ara bé, no afecta a totes les edats de la mateixa forma. Les persones a qui més ha afectat és a les que tenen més de 65 anys, amb patologies prèvies. I com que aquesta onada de calor ha arribat tan d’hora, la població encara no estava aclimatada a les temperatures d’estiu.
Important destacar, a més a més, aquest aspecte, els investigadors qualifiquen les onades de calor d’assassins silenciosos perquè, generalment, les xifres oficials triguen mesos a aparèixer en els informes de defuncions. Un bon exemple d’això són les contundents temperatures del trimestre estival de 2022, juny, juliol i agost. Tot just sortíem de la pandèmia i els valors enregistrats van ser rècord en molts casos en aquell moment. També hi va haver grans calorades al juny. Doncs bé, el 2024 vàrem saber que aquell trimestre de 2022 havia estat el de més mortalitat per qualsevol causa, des que hi ha registres sistemàtics a Espanya. Això és des de mitjans dels anys 50 del segle passat.
El World Weather Atributtion, a més a més, ha fet el que més sap, treure el “soroll” de la crisi climàtica quan fa números dels episodis meteorològics i deixar-hi només el funcionament natural del clima, sense la influència humana. El resultat és inequívoc: sense la crisi climàtica, les onades de calor serien poc freqüents. Els científics han fet servir models epidemiològics per a estimar la mortalitat relacionada amb la calor en ciutats com Milà, Barcelona o París durant el període en què es va perllongar l’última onada de calor; i ho han comparat amb un hipotètic escenari en què no haguéssim escalfat el planeta amb les activitats humanes.
El culpable clar i també inequívoc, l’ús de combustibles fòssils, un ús que el que ha fet és afegir 4 graus més a la darrera onada de calor en algunes ciutats europees. La doctora Friederike Otto, professora de Ciència del Clima al Centre de Política Ambiental de l’Imperial College de Londres, fundadora del WWT ens diu categòricament: la causa principal és la crema de combustibles fòssils i també la desforestació al planeta. A més a més, lamenta que no es lligui prou amb la necessitat urgent de reduir les emissions dels gasos d’efecte hivernacle.