Aquesta tarda de dimarts, El Punt Avui+ ha publicat un article de gran rellevància per a Andorra: Els historiadors de l’art Carles Mancho (UB) i Cristina Tarradellas (UdL) han localitzat en una col·lecció particular de França un fragment de les pintures murals romàniques de l’església andorrana de Sant Cristòfor d’Anyós. Només es coneixia per una fotografia en blanc i negre un cop ja va ser arrencat, el 1932, i traslladat a Barcelona per a ser restaurat i traspassat a tela, a la Casa Amatller, feu de Josep Gudiol, publica el diari català.
En el seu article El Punt Avui+ revela el següent:
“Mancho i Tarradellas han presentat la troballa en les jornades internacionals que han tingut lloc a la UB, ahir dilluns i avui dimarts, dedicades als 900 anys de la consagració de les esglésies de Taüll. Aquests dos investigadors són membres del grup de recerca Ars Picta, referent en pintura mural, organitzador del congrés que ha reunit els millors especialistes del món.
Mancho i Tarradellas van començar a estirar el fil que els portaria a la misteriosa peça el 2020, tot i que llavors l’única pista, molt tímida, era que tenia origen català. No va ser fins dijous passat que van veure-la per primer cop. La condició dels propietaris era que no podien fer pública la seva identitat. La pintura, que no està a la venda, és paradigmàtica de l’enorme trasbals que van sofrir els conjunts murals medievals quan es va despertar la fal·lera col·leccionista a principi de segle XX. Els arrencaments, no sempre amb finalitats de salvament sinó ben sovint lucratives, van ser sagnants a tot el Pirineu. Un dels grans maldecaps dels experts és encaixar les peces d’un trencaclosques tremendament complex sobretot en els casos en què van marxar lluny de Catalunya i van deixar pocs o cap rastre documental.
El periple de les pintures de Sant Cristòfor d’Anyós, de les quals no es conserva cap imatge in situ, va ser especialment mogut. Els estudiosos no sempre van poder-los seguir els passos i ara feia un munt de temps que ignoraven el seu parador. De Barcelona es van exiliar primer a Madrid, d’on era qui les va adquirir, l’antiquari Apolinar Sánchez Villalba, que seguidament les va col·locar al mercat dels Estats Units. Més tard acabarien tornant a Europa, a França. Van anar canviant d’ubicació i de mans durant gairebé un segle, cosa que d’alguna manera ha deixat rastre en el seu estat de conservació, no del tot bo.
Sant Cristòfor d’Anyós, a la Massana, és un petitíssim temple del segle XII amb una nau de poc més de cinc metres de llarg. El seu tresor romànic víctima de l’espoli mostra tres personatges: el central representa a la Mare de Déu, vestida amb una túnica de color clar i mantell fosc, i està franquejada per dos sants, identificats com a Sant Pere a l’esquerra i Sant Pau a la dreta.
Mancho i Tarradellas publicaran un ampli estudi de la troballa a la revista SVMMA de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la UB”, acaba publicant el diari digital català.
Informació del diari El Punt Avui+