La construcció d’habitatges a l’Alt Pirineu i Aran es reactiva, tot i que la majoria són de segona mà

Sessió informativa sobre habitatge al Pirineu
Sessió informativa sobre habitatge al Pirineu celebrada a la Seu d’Urgell (RàdioSeu)

La compravenda i la construcció d’habitatges a l’Alt Pirineu i Aran ha augmentat al llarg d’aquest any passat, però amb notables contrastos entre comarques. L’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) ha dut a terme aquest dilluns una jornada informativa, a la sala d’actes de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, que ha introduït l’alcalde urgellenc, Francesc Viaplana.

Els professionals han remarcat que veuen necessari donar resposta a les necessitats de la població que viu al Pirineu tot l’any, per tal que no hi interfereixi l’alta demanda de segones residències o d’estades temporals existent en alguns municipis de la regió.

El balanç del 2021 indica que l’Alt Urgell va registrar 167 operacions de compravenda d’habitatges, dels quals la gran majoria (134) van ser en immobles de segona mà; i la resta (33), en obra nova. Un increment respecte del 2020 -un any afectat pels confinaments- en el qual n’hi va haver 115 (101 de segona mà i 14 d’obra nova). Al primer trimestre del 2022, a la comarca s’ha notificat 57 compravendes (51 d’ocasió i 5 d’obra nova)

La comarca pirinenca amb més activitat l’any passat va ser la Cerdanya, amb 602 compravendes (457 d’ocasió i 145 d’immobles nous), un augment del 25% respecte de les 452 del 2020. En segon lloc hi apareix l‘Aran (334 operacions en total), seguida del Pallars Sobirà (208). Per sota de l’Alt Urgell, en el cinquè i el sisè lloc, hi ha el Pallars Jussà (161) i l’Alta Ribagorça (120). En el cas del Jussà, però, l’any passat no hi va haver cap venda de pisos nous; i al Sobirà, només una.

Pel que fa a capitals comarcals, al 2021 a la Seu d’Urgell es van tancar 86 contractes de compravenda (72 d’ells de segona mà). La capital pirinenca on n’hi va haver més és Vielha (160), seguida de prop per Puigcerdà (132). A Tremp n’hi va haver 69. En quasi tots els casos, es tracta de dades superiors a les del 2020. L’estudi no disposa de dades de Sort i el Pont de Suert. En xifres globals, a l’Alt Pirineu i Aran es van fer 1.588 transaccions (1.364 de segona mà i 224 d’obra nova). I al primer trimestre de 2022, s’ha seguit aquesta línia i se n’ha fet 469, de les quals 421 són de cases usades.

El director general de l’APCE, Marc Torrent, ha remarcat que, tot i que les dades de la Seu són encara baixes, noten “un canvi de tendència, fruit de la recuperació de l’activitat promotora i constructora arreu de Catalunya” i de “les oportunitats que obre, a la zona, el segment de primera residència i vacacional”, si bé matisa que aquesta represa es nota més a la comarca veïna de la Cerdanya.

Pel que fa al factor diferencial de la proximitat amb Andorra, on els preus s’han enfilat els darrers anys, Torrent constata que és evident que això influeix en el mercat immobiliari de la Seu, però alhora recorda que el fet d’estar a l’àrea d’influència immediata del Principat també fa que la capital de l’Alt Urgell tingui més oportunitats a nivell econòmic respecte altres poblacions semblants de la resta del Pirineu.

I que, per tant, com ha passat sempre, aquesta relació de veïnatge amb Andorra té inconvenients però també avantatges.

 

Contrast entre comarques en l’obra nova

Quant a la construcció d’habitatges nous, el rànquing pirinenc el lidera amb molta diferència la Cerdanya, atès que al 2021 se n’hi va impulsar un total de 223. Per sota, i a molta distància, hi ha el Pallars Sobirà (39), l’Aran (33) i l’Alta Ribagorça (17). En canvi, a l’Alt Urgell només s’hi va construir 5 habitatges d’obra nova; i al Pallars Jussà, 4. Unes dades per sota també de la resta de comarques veïnes, atès que a la Noguera se’n va impulsar 41; al Berguedà, 28; i al Solsonès, 12.

En relació amb l’inici d’obres d’habitatges nous, la Cerdanya és novament en primer lloc (63), seguida de l’Aran (14). A la resta de comarques de l’Alt Pirineu, quasi no es va començar cap nou edifici: se’n va impulsar 2 al Pallars Sobirà, un a l’Alt Urgell, un altre al Pallars Jussà i cap a l’Alta Ribagorça.

 

Impulsar més habitatge públic

Durant la jornada, Marc Torrent ha incidit en el fet que els promotors veuen necessari que la seva activitat no es limiti a la demanda que ve de fora el Pirineu -segones residències- sinó que també s’impulsi la construcció d’habitatges de protecció oficial, per tal que aquesta alta demanda externa no interfereixi en la necessitat de la població pirinenca de disposar d’habitatge a un preu assumible, ja sigui comprant-lo o bé llogant-lo.

Per a aconseguir-ho, però, Torrent recorda que és necessària la implicació de les administracions públiques i que s’impulsi més construcció de pisos assequibles destinats a primera residència.

Els promotors calculen que al llarg dels dos anys vinents -fins al 2024- l’Alt Pirineu i Aran necessitarien construir 176 nous habitatges per a donar resposta a la demanda dels habitants fixos. Una xifra que pot augmentar fins als 208 en el període 2025-2029; és a dir, més del doble del que s’havia previst entre 2015 i 2019, que era de 84.

Tot i reconèixer que per als anys vinents no s’esperen grans augments de població a la zona, i malgrat les males perspectives econòmiques actuals, Torrent augura que sí que hi haurà un creixement de la demanda interna d’habitatge.

Des de l’APCE també han indicat que un factor que cal tenir en compte és que, des que va esclatar la pandèmia de la COVID ara fa més de dos anys, la majoria de gent dona més valor al lloc on viu i creu que això explica el fet que hagin augmentat les operacions de compravenda.

Especialment en zones com el Pirineu, on actualment el teletreball permet a molts professionals viure i treballar des d’indrets amb més qualitat de vida i amplitud que les grans àrees urbanes. Tot i això, admeten que aquest fenomen s’ha concentrat en determinats municipis i que d’altres pràcticament no se n’han beneficiat.

 

Demanda diferent segons l’edat dels clients

Pel que fa a la demanda segons grups d’edat, els joves d’entre 25 i 35 anys que volen emancipar-se són els que més opten per la compra de segona mà o el lloguer, atès que solen ser també els qui tenen menys diners estalviats.

Per això, Marc Torrent insisteix que cal apostar per la construcció de pisos de protecció oficial com a mesura “anticrisi”, però també perquè per als constructors els presenta un risc més baix.

En canvi, a la franja de 40 a 55 anys, la majoria de gent ja busca una millora i, per això, els clients ja cerquen un habitatge de nivell “mitjà o alt”. Finalment, per a la població d’edat més avançada, veuen necessàries fórmules amb zones col·lectives i espais preparats per a serveis assistencials, com una alternativa a haver d’anar a una residència.

[do_widget id=category-posts-pro-64]