Títol: Tut i Carter
Escriptor/a: Miquel Arguimbau
Il·lustradora: Irene Pérez
Editorial: Jollibre (Grup Promotor). Col·lecció: Sèrie Blava
Pàgines: 224
Edat: A partir de 13 anys
Hi ha poques civilitzacions antigues que hagin fascinat tant com l’egípcia. Museus, exposicions, però sobretot pel·lícules i llibres han ajudat a fer populars sarcòfags, mòmies i piràmides. Si haguéssim de demanar quins personatges històrics de l’antic Egipte coneix la gent, juntament amb la reina Cleòpatra, el nom de Tutankamon seria probablement el primer que es diria.
La novel·la que ha escrit Miquel Arguimbau se centra en la figura d’aquest jove faraó i en la del descobridor de la seva tomba, el famós explorador britànic Howard Carter. L’autor crea dos fils argumentals per a parlar dels dos personatges, alternant els capítols en què es parla de l’un i de l’altre.
Pel que fa a Tutankamon, se’ns expliquen les conxorxes polítiques i religioses que van portar a la caiguda del tron del seu pare i de la seva dona, la famosa reina Nefertiti. El jove Tutankamon (Tut a la novel·la) arriba al poder com a instrument dels que realment el volien exercir. Per la seva banda, de Carter coneixem els seus fracassos en expedicions anteriors i com va intuir amb encert el lloc on reposaven les restes de Tut, descobriment que li va valer un reconeixement unànime i ser considerat un dels més grans exploradors de tots els temps.
Una vegada superada la portada de Tut i Carter, amb una il·lustració que podria portar a confusió sobre el to de la història, entrem en un univers captivador. Si bé és cert que es tracta de dues històries absolutament separades (amb un nexe evident), que haurien pogut donar per a dues novel·les independents, totes dues tenen entitat i ens porten a dos moments fascinants de la història de la humanitat.
És molt remarcable que l’autor s’hagi documentat extraordinàriament per a aquests dos períodes i que, com en tota bona novel·la, el rerefons històric estigui al servei de les històries personals dels personatges. És en aquest punt on rau la virtut més gran de la novel·la, en la construcció de personatges històrics que no són prototipus, sinó que es mouen per passions i alimenten dubtes i pors que els fan humans i propers.
A més a més, en la trama dels faraons apareix l’amor, espiritual i humà, com a contrapunt positiu d’altres passions com l’ambició i el desig sense control. Cal afegir que la novel·la, tot i el ritme pausat, és una molt bona història d’aventures, amb moments remarcables, com ara quan Carter ha d’esperar unes setmanes per a poder entrar definitivament dins de la cambra on hi ha les restes de Tut.
En definitiva, ens trobem davant d’una obra que pot agradar a lectors molt variats i pot ser una porta d’entrada interessant per a noves lectures sobre exploradors i civilitzacions del passat.
Enric Codina / Clijcat / Faristol