Acceptar-me el meu cos no significa conformar-me o ignorar possibles necessitats de cura, sinó més aviat establir una relació basada en el respecte i saber prendre les meves pròpies decisions. Em refereixo a la capacitat d’acceptar el meu propi cos sense jutjar-lo ni comparar-lo amb idees que em passen pel cap, de deixar de lluitar contra aquestes tonteries que se m’hi posen.
Aquesta acceptació és més saludable amb el menjar, encara que no sempre la segueixo al peu de la lletra. Soc conscient també de la importància de l’activitat física, ja sigui caminant, fent natació, etc. I, sobretot, si parlem d’importància, no podem passar per alt l’autoestima.
Comparar-se amb altres persones o amb versions editades de la realitat que apareixen a les xarxes socials és un error. Les constants imatges tan perfectes que es veuen a les xarxes socials poden provocar que es vulgui canviar la figura del propi cos. Comentaris crítics de familiars, amics o de la mateixa parella poden generar inseguretat.
Les paraules dels éssers més estimats són les que poden tenir un impacte molt més dur, sobretot, en la infància i adolescència, quan es va formant el nostre cos de dona. A mi, personalment, em baixa l’autoestima, els meus sentiments, aleshores, són com fracassos, em sento com que no soc persona. Per a mi, cada cos és únic, i comparar-se amb altres només genera insatisfacció.
Ens hauríem de tractar amb amabilitat en comptes de fer crítiques constants. I ser conscients que totes les persones tenen inseguretats i que és normal, de vegades, no sentir-se bé amb el cos que tens.
Tanco els ulls un moment i intento sentir cada part del meu cos, des del cap fins als peus, i agraeixo les funcions i la fortalesa de les cames per portar-me a tot arreu. Dono les gràcies també a les meves mans per permetre’m poder escriure, tocar, etc.
Totes les dones som úniques, i cadascuna hauríem de viure en pau amb el cos que ens ha tocat tenir. Hem d’apreciar-nos, estimar-nos i sentir que la nostra bellesa és única. Les dones hem de lluitar per a viure sense por i per a evitar tenir desavantatges. No hem de viure ni jutjades ni oprimides.