Aquest pròxim divendres, 5 de desembre, a les 19 hores, a la sala d’actes Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, a Puigcerdà, es durà a terme la presentació del llibre “Presència de l’Escola Pia a Puigcerdà (1728-1972)”, d’Enric Sàrries Ribalta, exprofessor del centre educatiu. Sàrries va ser professor a l’Escola Pia de Puigcerdà, des de 1966 a 1970, quan hi va entrar amb vint-i-quatre anys sent la seva primera experiència laboral.
Sàrries, fill de Guissona, es titulà en Magisteri a Saragossa, va llicenciar-se en Teologia a Salamanca i, posteriorment, en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Va ser professor de l’Escola Pia a Puigcerdà, Vilanova i la Geltrú i Barcelona. Ja jubilat, s’ha bolcat en el voluntariat, en la recerca i en la publicació de diferents llibres.
Sàrries ha dedicat gairebé sis anys de treball en el llibre tot iniciant la recerca l’any 2020. Bona part de la documentació per a l’elaboració del llibre l’ha pogut consultar a l’arxiu cerdà i a l’arxiu de l’Escola Pia. El seu llibre, de més de 550 pàgines, relata detalladament la història i la vinculació de l’Escola Pia amb Puigcerdà i era, molt possiblement, l’honorança pendent amb aquesta institució educativa.
A la sinopsi de la publicació, a la seva contraportada, Sàrries recorda que el 23 de novembre de 1728 se signà la Concòrdia entre l’Ajuntament de Puigcerdà i l’Escola Pia per a crear una escola municipal. “L’Escola va ser molt important per a Puigcerdà i la comarca. I tenia un pes social destacat, més enllà de la seva aportació en el camp educatiu en moltes generacions de cerdans”, afirma. Així, se sap que l’Escola era present en la gestió del bosc de Saltèguet o a la junta del llac de Puigcerdà, per citar dos exemples.
La institució va finalitzar la seva etapa a la Cerdanya l’any 1972, per diferents motius, tot i que l’econòmic va tenir un pes determinant. Les instal·lacions de les escoles, avui la seu de l’Institut Pere Borrell, van ser venudes aquell any al Ministerio de Educación y Ciencia i van comptar amb la col·laboració econòmica de l’Ajuntament de Puigcerdà.
L’acte de presentació del llibre comptarà amb la presència de l’autor, Enric Sàrries; el director general de l’Escola Pia Catalunya, David Gallemí; l’alcalde de Puigcerdà, Joan Manel Serra i, la directora de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon.
El llibre ha estat editat per Pinsà Edicions i ha disposat del suport destacat de l’Escola Pia i de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya. En aquest sentit, la directora del servei arxivístic cerdà, Erola Simon, reconeix que la col·laboració en l’edició d’aquest llibre és un “fet excepcional”, que es justifica per la rellevància del treball de Sàrries i pel “vincle que hi ha hagut, de sempre, amb l’Escola Pia”. Només cal recordar que l’any 2014, l’Escola Pia de Catalunya va cedir a l’Arxiu el fons fotogràfic de l’escolapi Josep Bosom i Soler (Guils de Cerdanya 1910 – Alella 1997). El fons és compost de gairebé 9.000 fotografies fetes entre 1947 i 1997. D’aquest fons, l’Arxiu va promoure una exposició fotogràfica.
Actualment, l’Escola Pia de Catalunya és una gran xarxa, formada per escoles, fundacions i grups de lleure i comunitats. Disposa de més d’una vintena d’escoles. L’Escola és present a Catalunya des de 1683, quan es funda l’escola de Moià. Els orígens es remunten al 1597 a Roma, quan el sacerdot, Josep Calassanç, va crear la primera escola popular de tota Europa.