Després d’haver escoltat el discurs del Govern en l’inici del debat d’Orientació Política, des d’Acció Feminista d’Andorra (AFdA) volem posar en relleu les escasses i tèbies polítiques d’igualtat d’aquest Govern. Volem fer palès, amb preocupació, que Andorra no està fent passos endavant malgrat estar encara molt lluny dels objectius per a la Igualtat de Gènere de l’OMS per al desenvolupament sostenible.
Malgrat que, un cop més, l’Executiu assegura que la Igualtat és una prioritat o un valor transversal, els fets indiquen el contrari. N’és una prova, precisament, el Pla d’Acció del Govern per als tres anys vinents anomenat Horitzó 23, H23, al qual s’ha fet referència constantment al discurs com a centre de les polítiques per als pròxims anys: el Pla no inclou ni una acció concreta pel que fa a la lluita per assolir la igualtat de gènere.
Tot i les terribles dades que es deriven del confinament pel que fa a la violència de gènere, amb un increment del 30% i 244 casos atesos els set primers mesos de l’any, ens sembla preocupant que el Govern no hagi previst en el seu pla més recursos humans per a l’Àrea d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere, i tan sols pretengui “adaptaran els recursos existents”. Són moltes les accions dins l’apartat “la persona al centre de les polítiques socials”: joventut, gent gran, persones amb discapacitat… però cap referent a les víctimes de violència de gènere.
Malgrat parlar d’igualtat com a valor transversal, tampoc hi ha cap nova acció prevista ni nous recursos humans per pal·liar les desigualtats que existeixen encara en tots els àmbits de l’Administració: l’any 2020, la policia no compta encara avui en dia, i a diferència dels cossos policials dels països veïns, amb especialistes en temes de violència de gènere ni amb una unitat específica que pugui seguir els casos amb totes les garanties; també manquen experts i especialistes al SAAS, així com tampoc es preveuen partides pressupostàries ni accions per implantar els agents d’igualtat a les escoles ni formació al professorat i al departament d’Educació. El Govern ho centralitza tot en l’àrea de polítiques d’igualtat i en la secretaria d’estat d’Igualtat, formada per una sola persona, i per tant, fa molt difícil la realització de cap acció i de cap avenç. Les accions que es porten a terme en pro de la igualtat tenen més de propaganda que de mesures reals i concretes. El pla Horitzó 23 ho demostra.
Pel que fa al servei que el Govern va crear per l’acompanyament i informació a les dones que desitgen avortar, l’anomenat SIAD, no només volem constatar que aparentment no hi ha cap acció prevista per donar-lo a conèixer entre la població, sinó que també volem denunciar l’absoluta manca de transparència amb les dades. Avui dia, i malgrat haver-ho preguntat diverses vegades, desconeixem quantes dones ha assistit, quins van ser els problemes durant el confinament i el tancament de fronteres, com es van solucionar… res. Un cop més, lamentem veure com es creen serveis, càrrecs, etcètera, buits de contingut.
Finalment, constatar que al seu discurs el cap de Govern sí que ha fet referència a la Llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes, l’única referència que apareix en el document Horitzó 23 pel que fa a Igualtat. En aquest sentit, des de l’AFdA teníem l’esperança de veure aprovada aquesta llei durant aquest any, tal com s’havia compromès el Govern, però sembla que finalment ens haurem de conformar amb què l’Executiu la presenti a tràmit parlamentari a finals d’any. Una llei que esperem que ajudi, entre altres, a pal·liar les tantes desigualtats encara existents pel que fa al món laboral. Aquesta llei, però, no soluciona els problemes que plantegem en aquest comunicat, que són greus, que estan enquistats, i pels quals no s’està duent a terme accions.
Segurament moltes de les accions que proposa el Govern dins d’aquest Pla no les podran dur a terme. Però si ni tan sols apareixen les accions per pal·liar les desigualtats de gènere, llavors què ens espera? Un Horitzó de desigualtats.
Acció Feminista d’Andorra