La teràpia teatral utilitza les arts escèniques com a tècnica de tractament psicològic: l’objectiu no és formar-se con actor o actriu, sinó prendre consciència d’un mateix i aprendre a expressar-se millor i comunicar-se de forma més efectiva. És imprescindible que tot el procés sigui conduït per un professional que conegui bé les tècniques emprades en la terapia teatral.
A diferència del teatre, on la realitat es manifesta a través de la il·lusió, en la teràpia teatral la realitat i la il·lusió es superposen: no hi ha un text preestablert, ni uns rols fixes o unes situacions establertes per endavant, sinó un espai protegit (terapèutic) en el que verbalment tot està permès i que funciona com un lloc d’entrenament per a que els rols aprenguin i creïn noves formes de contactar amb l’espontaneïtat original, necessària per a transformar la realitat.
Per a la persona que rep el tractament de teràpia teatral és motivador poder abstreure’s dels maldecaps de la vida quotidiana per un període de temps, deixant-se endur cap a nous rols interpretatius, útils a la seva vida diària, amb reptes novells que ni tan sols gosaria plantejar-se a la vida real. Tot plegat fa emergir en el seu horitzó unes aptituds i uns recursos personals, que havien romàs amagats fins aleshores i que li permetran obrir-se a noves perspectives que facilitaran l’aparició de solucions inesperades.