Estimats diocesans, estimada Església d’Urgell,
Continuo aquest camí dominical d’aprofundiment en el Concili Vaticà II. Avui desitjo presentar-vos el decret Apostolicam actuositatem, sobre l’apostolat dels laics. És un text que, llegit amb fe i serenor, ens ajuda a comprendre una veritat senzilla i lluminosa: l’Església està formada també per laics que tenen la seva pròpia missió, el seu apostolat, allà on cada batejat viu i treballa.
El Concili parteix d’una convicció fonamental: pel baptisme i la confirmació, tots participem del mateix enviament de Crist. L’apostolat no és un permís reservat a uns quants, ni una tasca ocasional per a quan «queda temps». Brolla de la gràcia i s’expressa com a responsabilitat. El laic és deixeble i testimoni, cridat a santificar el món des de dins, com el llevat dins la pasta.
Apostolicam actuositatem subratlla que el lloc propi del laic és el món: la família, la feina, la cultura, l’economia, la vida social i política, el lleure, l’educació, els mitjans de comunicació i les relacions quotidianes. Allí —on de vegades la veu de l’Església no arriba o no pot arribar— la vida d’un cristià pot ser Evangeli visible: per la seva honestedat, el seu servei, la seva manera de tractar els altres, la seva valentia per a defensar la dignitat humana, la seva capacitat de perdonar, la seva manera d’afrontar el dolor i de sostenir l’esperança.
Però el Concili no entén aquest apostolat com a «activisme», sinó que l’arrela en la comunió amb Crist. Sense vida interior, l’acció es desgasta; sense pregària, l’apostolat perd la seva ànima; sense Eucaristia, la caritat s’esvaneix. Per això el decret insisteix en la formació: una fe adulta, alimentada per la Paraula de Déu, per l’ensenyament de l’Església i pel discerniment. Necessitem laics formats per a il·luminar la vida i servir amb saviesa.
El text parla també de la riquesa de l’apostolat associat: moviments, associacions, grups, confraries, iniciatives caritatives, missions populars i obres educatives. Quan aquests carismes estan en comunió amb l’Església i orientats al bé, esdevenen una gran benedicció: sostenen la perseverança, creen fraternitat, multipliquen la caritat i ajuden a arribar a qui és lluny. Però el Concili recorda que tota acció apostòlica ha de viure en unitat, evitant rivalitats i cuidant el vincle amb els pastors i amb tota la comunitat.
Us proposo tres crides concretes a la llum d’Apostolicam actuositatem.
La primera: redescobrir la pròpia vocació laïcal. No espereu que algú us «mani» evangelitzar. El Senyor ja us ha enviat. Pregunteu-vos: quin lloc del món m’ha confiat Déu? Quines persones posa al meu costat? Quines ferides puc acompanyar? Quin bé puc sembrar?
La segona: créixer en formació i vida espiritual. Un laic missioner necessita arrels: pregària senzilla, lectura de l’evangeli, participació fidel en l’Eucaristia, sentit d’Església i formació contínua. La missió sense arrels es torna fràgil; amb arrels, dona fruit.
La tercera: viure la corresponsabilitat. L’Església no avança quan uns quants ho fan tot i els altres miren; avança quan cadascú aporta el seu do. A la parròquia, a la diòcesi, en la caritat, en la catequesi, en la litúrgia i en la vida social: cal la vostra presència, la vostra creativitat, la vostra paciència i la vostra fe.
I us animo a tenir cura d’un estil: l’estil de l’Evangeli. Que el nostre apostolat sigui lluminós, no agressiu; proper, no moralista; alegre, no amarg; ferm en la veritat i delicat en la forma. El món no necessita cristians perfectes, sinó cristians creïbles.
Que aquest decret conciliar desperti en la nostra Església d’Urgell una primavera de laïcat adult, humil i missioner.
Amb la benedicció i l’afecte del vostre bisbe, el vostre servidor.
✠ Josep-Lluís Serrano
Bisbe d’Urgell