La presència del voltor negre al Pirineu, concentrada principalment a la serra de Boumort, continua disparant-se i a data d’avui en aquesta zona –a cavall de l’Alt Urgell i el Pallars Jussà– ja hi ha 66 exemplars. Una xifra que suposa un nou “rècord” segons han reconegut des de la Fundació Trenca, que desenvolupa un projecte per a la seva preservació, finançat per la multinacional elèctrica Endesa.
El balanç de 2025 que ha fet Trenca també indica que entre octubre de 2024 i setembre de 2025 han comptabilitzat l’aparició de 12 nous exemplars, cosa que qualifiquen com un “èxit reproductor” perquè la xifra ha estat superior a la mitjana dels darrers 15 anys, amb una taxa de vol del 71% i una productivitat del 63%. De les 19 parelles reproductores que hi ha a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, en els dotze mesos estudiats en van néixer 13 polls, dels quals 12 van arribar a volar (el tretzè va desaparèixer del niu als 84 dies). Tots els supervivents van ser marcats amb anelles metàl·liques i a 3 individus se’ls va instal·lar un dispositiu GPS per a conèixer amb més detall els seus moviments.
Dels 66 exemplars identificats, 40 són fixos i 26 flotants. N’hi ha 44 que han nascut a la colònia, 14 que han estat introduïts i la resta són d’origen exogen (5 ibèrics i tres francesos). Després d’una “lleugera tendència poblacional negativa observada els anys 2020 i 2021”, els responsables del seguiment afirmen que “actualment l’evolució és positiva i la colònia catalana ha assolit un registre rècord”.
Des de Trenca afirmen que la finalitat de l’expansió del voltor negre al Pirineu és “connectar les poblacions ibèriques i centreeuropees per a millorar-ne la diversitat genètica i, en conseqüència, reduir el risc d’extinció de l’espècie”. També asseguren que aquest animal té “un paper clau en el funcionament de les cadenes tròfiques”, per “l’eliminació de cadàvers al camp”.
Volen estendre el voltor a d’altres zones del Pirineu
Tot i que aquesta població està força concentrada a Boumort, des de la fundació finançada per Endesa reconeixen que el seu objectiu és “estendre la colònia a d’altres punts a l’oest del Pirineu”. Per això, instal·len “punts d’alimentació suplementària” (PAS) i un punt específic (PAE), canyets des dels quals proporcionen aliment de manera controlada a voltors i a d’altres aus.
Al llarg del darrer any s’han abocat, entre els quatre punts, més de 15.000 quilos de carronya. Des d’aquests PAS, expliquen, “es prepara un aliment específic adaptat a les diferents espècies necròfagues”, com ara peces petites -sobretot guatlles, vísceres, potes de xai i restes de pell i greix- que es distribueixen estratègicament pel recinte. Finalment, també addueixen que “els voltors contribueixen, indirectament, a un important estalvi de CO₂, ja que es redueix la necessitat d’incinerar els animals morts”, i calculen que al 2025 aquest estalvi ha estat de 4.301 quilos de CO₂.
AI linkbuilding tool with chatgpt