Títol: Bona nit, Simó
Escriptora: Amaia Arrazola
Il·lustradora: Amaia Arrazola
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 32
Edat: Primers lectors
La crítica de “Bona nit, Simó” és d’aquelles que qualsevol crític desitjaria no haver de fer mai. La seva autora, Amaia Arrazola, ens deixava a principis de novembre de 2025, a l’edat de 41 anys. Nascuda a Vitòria, però resident a Barcelona des de feia anys, la seva activitat professional es movia entre la publicitat, els grans murals i la il·lustració de llibres. La seva era encara una trajectòria breu, però havia aconseguit aquell segell propi, reconeixible, que és el que cerca qualsevol artista, i que podem apreciar i assaborir en les seves obres, com ara Waba sabi (Lunwerg, 2018), un llibre nascut de la seva admiració pel Japó i de les seves experiències viscudes en una estada artística en aquest país; Totoro y yo (Lunwerg, 2020), un homenatge exuberant a l’univers de Hayao Miyazaki, o bé El meteorito. De cuando fui madre y todo voló en mil pedazos (Lunwerg, 2022), sobre l’impacte de la maternitat en la seva vida.
Bona nit, Simó és la segona entrega d’una sèrie dedicada a les emocions, amb un protagonista curiós —un camaleó frustrat per la seva incapacitat d’adaptar-se a totes les situacions—, i entranyable —en aquesta segona part, mostra a un ratpenat albí les virtuts que amaga la nit—. És una història que s’afegeix a les moltes que hi ha per a primers lectors sobre la por a la foscor. Allò que és remarcable són aquests personatges protagonistes que, tot i mostrar la seva innocència, mostren també les seves contradiccions a l’hora d’afrontar les situacions, i sobretot una il·lustració amb uns personatges on s’entrelluca la influència japonesa, i que jo qualificaria d’exuberant, de tendra i alegre, tot comunicant positivisme i esperança.
La pèrdua d’Amaia Arrazola és gran, molt gran. La podem honorar endinsant-nos en la seva obra i assaborint l’univers que ens ha regalat.
Pep Molist / Clijcat / Faristol