El divendres dia 9 de gener vaig començar una teràpia en grup. És un tipus de tractament en què, en aquest cas, el meu psicòleg dirigeix la sessió amb tres persones en cara que de vegades n’hi ha més. Tots compartim addiccions similars. Cadascú es presenta i diu la seva addicció, com se sent… Així comparteix amb els altres les seves preocupacions, pors, etc.
Sentir que les teves emocions i els teus sentiments són més comuns del que penses ajuda a l’acceptació de l’addicció i a una futura recuperació. Aquestes es poden curar a llarg termini, encara que algunes com la meva sempre s’han de portar amb precaució.
El seu objectiu general, com qualsevol altra teràpia, és fomentar entre tots nosaltres el canvi de conducta i els hàbits, buscar com acabar amb l’aïllament a què podem estar sotmesos quan patim la patologia. Tots ens asseiem en cercle, perquè la teràpia sigui més fluida i perquè tots ens puguem veure les cares.
A mesura que cadascú de nosaltres anem compartint el problema amb els altres i amb el psicòleg anirem reduint l’ansietat i la confiança per als passos següents que hem de seguir. Ens comencem a acceptar els uns als altres, incrementant la llibertat d’expressió per a començar a desenvolupar un vincle entre tots nosaltres.
El primer que vaig sentir va ser temor a afrontar el meu conflicte davant el grup. La meva manca de confiança em fa sentir una persona rebutjada pels altres i això em fa estar constantment a la defensiva.
Una altra barrera que tinc i he de corregir és la dificultat per a concentrar-me degut a pensaments negatius, pensar que no puc, no en soc capaç, etc.
Vam fer unes pràctiques de meditació, relaxació, visualització i mindfulness. La veritat, quan vaig sentir la paraula mindfulness pensava que era xinesa. Ens va dir que significava estar més atents al que passa, tant fora com dins nostre. Es tracta de ser-hi completament, amb el cos, les emocions i la ment. I ajuda les persones a aprendre, desenvolupar-se i explorar els seus propis recursos.
Vam fer diversos exercicis. Un va ser posar-nos drets. Respirar profundament. Tancar els ulls, deixar caure les espatlles de forma relaxada. Relaxar la mandíbula. Les mans relaxades a banda i banda del cos. Els peus separats a l’alçada del maluc. Respirar de nou profunda però relaxadament, sentint com s’eleva l’abdomen mentre s’inhala. Sintonitzar amb tot allò que t’importa. Les coses que realment interessen. Mantenint aquest pensament dins teu.
Per a finalitzar havíem de moure els dits de les mans i dels peus. Vas obrint els ulls de mica en mica, vas tornant lentament a l’habitació. He de dir que em vaig sentir, plenament, molt bé. Escoltar i sentir que t’escolten és fonamental quan pateixes qualsevol addicció, per la qual cosa compartir els teus pensaments de manera grupal millora la relació interpersonal amb els altres membres. Així, per al divendres que ve tornaré a estar plenament amb la teràpia.