És sorprenent com una paraula pot tenir dos significats similars, però diferents en filosofia i medicina. Tots dos es refereixen a un estat de calma, les causes, els motius i el resultat són fonamentalment oposats. L’Ataràxia en la seva versió filosòfica, es refereix a un estat ideal de pau mental i serenitat de l’ànima. Aconseguit a través de la raó i l’autoconeixement. No es tracta d’una absència d’emocions, sinó d’un control total sobre elles, perquè no pertorbin el judici o la tranquil·litat.
Ataràxia en la seva versió mèdica, és un terme descriptiu per a un estat d’indiferència emocional i apatia. Es considera un símptoma, no una virtut. La persona no respon emocionalment a esdeveniments que normalment generarien una reacció (alegria, tristesa, por o enuig), la qual cosa pot afectar les seves relacions i la seva funcionalitat.
En definitiva, filosòficament parlant; Concepte: Estat de pau i serenitat mental. Voluntat: És un estat buscat i desitjat. Causa: Raó, saviesa, disciplina. Resultat: Permet una vida plena i feliç. Definició: Una virtut.
Mèdicament parlant; Concepte: Estat d’indiferència i apatia. Voluntat: És un estat involuntari i simptomàtic. Causa: Estat mèdic, mal neurològic. Resultat: Pot ser perjudicial i aïllant. Definició: Un símptoma. Segons sembla, en aquest cas, buscar alguna cosa i tenir-lo sense buscar-lo és totalment diferent. Reflexiona-ho.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.