La trista notícia de la mort d’Antoni Martí Petit, em va fer un sotrac al cor, en saber la seva pèrdua. Vull dedicar aquestes petites paraules a sa mare, esposa, fills i amics, en aquest difícil moment: Ha estat un pilar fonamental del nostre país i, el seu, pel seu compromís i honorable trajectòria. Una persona, senzilla, humil, honest, frontal, compromesa i disposada a ajudar tothom. Vull recordar aquestes coses simples, però, que en aquests moments tenen un gran significat per a mi.
La seva actitud era com la de qualsevol persona, quan era hora de riure, reia, i també s’enfadava alguna que altra vegada, però, destacava per la seva generositat i per les seves paraules sempre orientadores. Antoni Martí es va guanyar el respecte de tots, per saber compartir la saviesa que va anar adquirint amb els anys i per la seva bondat.
Els qui el vam conèixer i compartir moments de la seva vida, sabem de la seva qualitat humana i la seva capacitat per a fomentar la unió i el treball en equip. Era una d’aquelles persones a les que no agrada destacar ni sobresortir, però, la veritat és que la seva absència es notarà, i molt! Realment, l’estranyarem.
El meu condol als seus familiars.
Aquí els deixo un poema que vaig llegir fa molt i que vull compartir amb tothom.
RECORDAR-ME
Podeu plorar perquè me n’anà, o podeu, somriure perquè he viscut.
Podeu tancar els ulls i pregar perquè torni o podeu obrir-los i veure tot el que ha deixat.
El vostre cor pot estar buit, perquè no el podeu veure o pot estar ple de l’amor que vau compartir.
Podeu plorar, tancar la vostra ment, sentir el buit i donar l’esquena, o podeu fer el que a mi m’agradaria: somriure, obrir els ulls, estimar i seguir.