Els àngels existeixen, jo ho he pogut comprovar. He tingut la desgràcia i la sort de conèixer-los. Sí, són éssers de llum, són éssers divins, i viuen entre nosaltres. Potser hauria d’explicar per què dic: la desgràcia i la sort de conèixer-los. Aquesta breu explicació també dona resposta a: si viuen entre nosaltres, com és que no els veiem? Dic que he tingut la desgràcia i la sort de conèixer-los perquè els àngels només es mostren en casos d’extrema necessitat.
Jo m’he trobat en els meus últims sis mesos de vida en aquest cas. Aquests últims sis mesos han posat a prova tot el meu ésser, i m’han obligat a plantejar-me tota la meva vida, així com la meva pròpia existència. D’aquí la part de la desgràcia, la sort és que quan pitjor estàs, quan no ets capaç de res, quan les forces et fallen, quan t’estàs ofegant, quan ho necessites de veritat, apareixen els àngels.
La meva sort és que n’han aparegut varis. Aquests àngels es camuflen i semblen persones normals, amb les quals pots haver-te creuat en la teva vida sense saber-ho. Viuen una vida com la de qualsevol altra persona. I pateixen igual que nosaltres. Però quan has abandonat qualsevol esperança, ells apareixen i et donen coses ben simples. Com, per exemple: conversa, companyia, menjar, una petita quantitat econòmica. No importa la forma, el que realment et donen, és vida. Una mica d’energia perquè aguantis una mica més. Una petita flama perquè tornis a trobar un camí il·luminat.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.