El 95% dels habitants de Catalunya, el País Valencià i les illes Balears diu que parlen bé el castellà, i tan sols el 65,1%, que parla bé el català. És una de les dades més destacades de la dotzena edició de l’InformeCAT, una publicació anual de Plataforma per la Llengua que recull 50 dades significatives sobre l’estat del català a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia, i que s’ha presentat aquest dilluns en roda de premsa.
Pel que fa a Andorra, l’InformeCAT 2023 també recull alguna dada que constata la penetració de la diglòssia al Principat. Així, mentre que el 74% dels habitants d’Andorra va dir, el 2022, que amb els bancs, les asseguradores i les gestories només hi parlava en català, tan sols el 24% responia el mateix quan era preguntat en quina llengua parlava als grans magatzems. La diferència tan important entre tots dos percentatges s’explica, probablement, per la presència més elevada d’immigrants i d’immigrants castellanoparlants, entre el personal dels grans magatzems, ja que un dels efectes de la diglòssia és que els membres del grup lingüístic relegat s’adaptin a la llengua del grup lingüístic privilegiat, fins i tot allà on la llengua del grup lingüístic relegat és l’única oficial.
Aquesta és una dada extreta de l’Enquesta de coneixements i usos lingüístics d’Andorra del 2022, que també permet veure que, en els darrers quatre anys, ha crescut el percentatge d’habitants que diuen que el català és la llengua en què van aprendre a parlar. Així, si el 2018 ho afirmava el 35,7% del total, el percentatge ha crescut 9 punts fins al 44,1% actual. Continua, per tant, la tendència positiva que s’arrossega des del 2009, moment en què s’havia tocat fons, i el català, per primera vegada des del 1995, és també la llengua amb més parlants inicials, per sobre del castellà.