Tenim converses diàriament a tants llocs i amb tantes persones diferents que “parlar amb puresa” sembla una cosa realment difícil. Ens han ensenyat o hem après a “pals”. Amics que ens han enganyat o manipulat per aconseguir alguna cosa de nosaltres, companys de feina que s’aprofiten de tu.
Parlar amb puresa realment és molt difícil o molt fàcil? Succeeix també que estem acostumats, pel que sembla, a respondre a allò que ens pregunten. Sembla que no fer-ho és de mala educació o que ocultes alguna cosa. Sens dubte respondre sempre, encara que no vulguis, ens porta a converses amb estratègies o mentides.
Converses que a la llarga es converteixen en difícils. Potser hauríem de canviar aquests costums. No hauria de ser de mala educació no respondre. Hauria de respectar-se la intimitat. Així que podries respondre educadament una cosa tan simple com: “no em sento còmode amb aquestes preguntes”, “són coses personals que no vull respondre”, etc. i l’altra persona no hauria d’ofendre’s. Això quant a relacions personals.
Entenc perfectament que en l’ambient laboral pot ser una mica més complicat. De totes maneres, us puc assegurar que com més vegades parles des del cor, millor et rep la gent. Quan tens clar això. Tampoc t’importa massa els que no et reben bé
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.