La Generalitat de Catalunya està realitzant un estudi dels impactes generats al territori arran de la declaració com a zones especialment protegides envers la contaminació lumínica del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i l’execució dels seus Plans d’actuacions. Aquestes actuacions s’emmarquen en el projecte “Reducció de l’impacte ambiental de l’enllumenat exterior en zones d’especial protecció envers la contaminació lumínica”, finançat a través del Fons Climàtic, i que preveu una inversió de més de 5 milions d’euros entre els anys 2026 i 2028.
Aquest primer any s’ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per tal d’establir una base de seguiment que permet disposar d’una fotografia compartida de la situació actual del territori, i que servirà com a punt de partida per a avaluar l’evolució dels impactes en els propers anys. Alhora, l’estudi reconeix que la protecció del medi nocturn no parteix de zero, sinó que s’emmarca en una trajectòria de treball sostingut que el territori, els ens locals, conjuntament amb la Generalitat, impulsen des de fa anys, amb una clara aposta per a preservar les condicions naturals de la nit i el cel fosc.
Impacte clarament positiu
Els resultats obtinguts durant el 2025 constaten que les actuacions desenvolupades fins ara han tingut un impacte clarament positiu, i remarquen la feina feta de manera continuada per ajuntaments, parcs i agents locals. Per a la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, “és importantíssim recalcar que la protecció del medi nocturn no només contribueix a preservar la biodiversitat dels ecosistemes i del patrimoni natural, sinó que també impacta positivament en la qualitat de vida de les persones”. “A més”, ha afegit, “redueix el consum energètic i, per tant, es redueixen també les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle vinculades”.
Entre els principals resultats, destaquen:
- Més del 80 % de l’enllumenat públic dels municipis dels punts de referència compleix els criteris de protecció del medi nocturn, amb una reducció significativa del flux lumínic intrusiu i una implantació extensa de sistemes de regulació horària.
- S’estima una reducció aproximada del 50% del consum energètic de l’enllumenat públic i de les emissions de gasos associades, impulsada per les subvencions de la Generalitat per a la seva adequació.
- Es mantenen uns nivells excel·lents i estables de qualitat del cel nocturn, que situen aquests espais naturals entre els més ben preservats del país.
- S’ha consolidat una xarxa d’infraestructures d’informació i divulgació, entre centres, punts d’informació i miradors astronòmics, on s’hi desenvolupen activitats astronòmiques i de fauna nocturna, així com accions de sensibilització sobre la contaminació lumínica.
- S’ha impulsat el turisme vinculat al cel nocturn, que genera noves oportunitats per a l’economia local, desestacionalitzant l’oferta actual, i fent-lo compatible amb la conservació dels valors naturals. És el cas de la creació de la figura de guies especialitzats en activitats astronòmiques en les associacions de guies intèrprets de cada parc.
Compromís local i institucional
Molts municipis han fet un gran esforç adequant la totalitat del seu enllumenat públic, reduint en més del 90% de la radiació blava, que és la més contaminant, i aconseguint una imatge paisatgística homogènia per a tota la zona.
Letang destaca “el paper clau que han tingut els ajuntaments, el personal tècnic dels parcs i en general els agents del territori, que s’han compromès amb aquest projecte per a protegir el cel nocturn del Pirineu”, afegint que “ara tenim una joia i per tant han contribuït totalment a assolir els resultats”. L’estudi, alhora, assenyala que alguns àmbits, especialment aquells vinculats a instal·lacions de titularitat privada o a usos ornamentals, requereixen continuar avançant de manera progressiva, amb instruments normatius i de gestió cada vegada més consolidats.
La protecció del medi nocturn no només contribueix a preservar els ecosistemes i el patrimoni natural, sinó que també millora la qualitat de vida de la població, redueix el consum energètic i reforça la identitat del territori. Els resultats obtinguts demostren que el camí iniciat avança cap als objectius de millora i que la continuïtat del compromís local i institucional és clau per a consolidar-lo en el temps.
Col·laboració transfronterera
A banda d’impulsar actuacions en el marc del projecte per a reduir l’impacte ambiental de l’enllumenat exterior en zones d’especial protecció envers la contaminació lumínica, la Generalitat participa en un altre projecte anomenat PYRE-NEIT, finançat per la Unió Europea, per al disseny d’una estratègia conjunta de col·laboració transfronterera al Pirineu en matèria de reducció de la contaminació lumínica i de protecció dels ecosistemes i de valorització del paisatge i del medi nocturn.
ElPYRE-NEIT preveu desplegar diverses actuacions orientades a aprofundir en el coneixement i la preservació del cel nocturn als Pirineus. Letang ha explicat que “ens interessen especialment els seus resultats i objectius, com ara que es pretén elaborar el primer atles de paisatges nocturns dels Pirineus, i també es volen caracteritzar corredors foscos pel moviment i la vida de la biodiversitat nocturna”. El programa inclou també accions de formació i divulgació. Paral·lelament, s’iniciaran els treballs per a preparar una candidatura transfronterera, en l’àmbit del Parc Pirinenc de les Tres Nacions (Catalunya, Andorra, França), amb l’objectiu d’optar a una certificació internacional vinculada a la qualitat dels cels estrellats.