El Museu Catedral de la Seu d’Urgell conserva una col·lecció de teixits formada per una trentena de fragments d’entre els segles IX-XIV que, després de les investigacions d’especialistes, permet saber dels costums i tradicions religioses en l’època medieval. D’aquests fragments -d’un bon grup d’ells-, i en fer la restauració, es va poder acabar muntant la casulla que es creu que va pertànyer a Sant Ermengol i que, avui, es pot contemplar al Museu.
En l’època medieval els teixits i l’orfebreria eren els objectes més valuosos dels edificis religiosos, considerats símbols de prestigi, poder i riquesa. Gran quantitat i diversitat d’ells ocupaven les catedrals, monestirs i esglésies romàniques.
Aquests teixits es reutilitzaven i adaptaven segons les necessitats del moment. Es poden trobar lligats a objectes sacres, sobretot als reliquiaris i les seves relíquies, o a personatges importants de l’època, en el cas local, els bisbes San Ermengol i San Ot. Aquest fet ha permès que es conservessin fins a avui dia, encara que també aquest mateix motiu a afavorit el desmembrament i dispersió, sobretot durant el segle XX, moment de la creació de noves col·leccions de tèxtils i revaloració d’aquests.
Avui, es pot imaginar com va ser compondre la casulla de Sant Ermengol a base de fragments… i, el més important… se’n pot gaudir gaudir. La resta de la col·lecció de fragments, que es van trobar durant les restauracions que es van dur a terme en la catedral en els anys seixanta i van ser restaurats pel Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona) conté algunes peces de gran interès i donen mostra de la riquesa i varietat de les peces tèxtils en aquella a època, forma part del fons del Museu.
En 1976 van ingressar en el fons del Museu Catedral de la Seu d’Urgell, formant una col·lecció que combina teixits de gran qualitat que apunten a orígens llunyans, amb teixits més senzills de producció local. Gràcies als estudis realitzats sobre els diferents tipus de teixits procedents de la Catedral de Santa María, es pot arribar a saber el seu origen, la tècnica en què es van realitzar i la seva funció. Els colorants, els materials i tècniques utilitzades o, fins i tot, el tipus de decoració poden donar pistes per a establir el seu lloc de producció, ja siguin de producció local, de la Península, d’Al-Àndalus, d’Extrem Orient o d’Àsia central.
Com a curiositat, l’any 1989, cinc d’aquests teixits van participar en l’exposició “Mil·lenium. Història i Art de l’església Catalana” que va tenir lloc a Barcelona i l’any 2008 dos d’ells es van exhibir en l’exposició: ”El romànic i la Mediterrània. Catalunya. Tolosa. Pisa”.