Hi ha moments a la vida que milloren amb una abraçada. A través de la paraula escrita, el cor gosa dir el que la veu no pot. En aquests moments en què la teva vida s’encongeixi, en què el cor estreny fort les teves entranyes i comences a sentir-te diminut tan sols necessites una abraçada. Aquest gest és, a tots els nivells, de relació interpersonal.
Tots, crec, que necessitem una abraçada, igual que estimar i ser estimats. L’amor retingut es pot convertir en dolor. Per això, quan abracem cal ser humils i passius per a lliurar-nos a l’abraçada. Moltes vegades ignorem els petits detalls com aquest o com dedicar temps als nostres éssers estimats.
L’abraçada vol dir acariciar l’ànima de qui és al nostre costat. Però, tot i que les abraçades són molt importants, hi ha una sèrie de creences en el nostre inconscient que no ens permeten donar i rebre abraçades. Hi ha abraçades que ens protegeixen, que ens reconstrueixen, que ens diuen que tot anirà bé i que ens recorden que hem de ser pacients i reservar-nos uns moments per a sentir l’afecte dels que ens envolten.
Quan abracem els familiars ja envellits, per exemple, els fem sentir la tendresa que ells mateixos inspiren, els transmetem la seguretat i l’afecte que tant necessitarem a la seva edat.
La veritable abraçada té la capacitat d’alleujar el dolor físic i/o emocional i millorar l’autoestima. A més, se’l pot considerar com una medicina per a l’ansietat, la tristesa, l’avorriment, la impotència, la ira, la depressió, el coratge i la desesperació.
Qualsevol abraçada sempre és un moment màgic i gratificant. Pot ser la porta per a obrir i conèixer els nostres sentiments i emocions, pot ser la clau per a enfortir els lligams afectius amb algú més.
No ho deixem per a després, perquè per a després pot ser que ja no hi siguin. Després els fills creixen i se’n van o podem perdre qualsevol altre a qui li devíem l’abraçada. Després pot ser molt tard.
Abraçar no costa res i cicatritza ferides.