El cafè descafeïnat no és més que un cafè normal al qual se li ha extret aproximadament el 97 o 98% de la cafeïna. Per tant aquesta varietat de cafè no està exempta per complet d’aquesta substància, sinó que en queda una part de manera residual. És millor, per tant consumir-lo? Tot depèn. Cal aclarir també que en sotmetre als grans a un tractament d’extracció de cafeïna, també se li extreuen altres propietats i fins i tot una mica de l’aroma i sabor tan característic. Si és així, aleshores per quin motiu escollir-lo?

Hi ha moltes raons per les quals a unes certes persones se’ls aconsella fer-ho. Entre altres els convé a persones amb la tensió alta, les embarassades, les mares lactants o aquelles persones a les quals el cafè de mitja tarda els altera significativament el son. Però si no és així, no hi ha una raó de pes, tret d’una decisió totalment personal.

La controvèrsia sobre el seu consum radica més en els procediments per a aconseguir l’extracció de la cafeïna. Actualment se’n fan servir tres:

– Tractament amb aigua (també denominat tractament suís). És el més aconsellable, perquè és l’únic que no utilitza cap element químic. Consisteix bàsicament a remullar els grans de cafè en aigua barrejada amb extracte de cafè verd, i mitjançant el procediment d’osmosis, s’aconsegueix reduir la cafeïna.

– Procés de clorur de metilè. Semblant al procediment anterior, però aquí els grans es deixen en remull en clorur de metilè fins a desfer la cafeïna.

– Tractament amb diòxid de carboni. Consisteix a fer circular diòxid de carboni entre els grans de cafè a una pressió suficient per a penetrar en ells i dissoldre la cafeïna.

Si bé en els dos últims intervenen productes químics, es garanteix que no queden restes d’ells a causa del posterior torrat al qual són sotmesos els grans.
Una altra alternativa a triar, abans de plantejar-se quin cafè consumir, és decantar-se per alguna de les varietats de cafè Aràbiga, les quals contenen menys quantitat de cafeïna.