Un diagnòstic a temps i seguir unes pautes

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

Cal no sucumbir al pànic davant un diagnòstic de bipolaritat. El trastorn afectiu bipolar és una malaltia que afecta els mecanismes que regulen l’estat d’ànim. La persona que pateix trastorn bipolar perd el control sobre el seu estat d’ànim i aquest tendeix a descriure un balanceig més o menys brusc, que va des de l’eufòria patològica (mania) a la depressió, sense que aquestes estiguin relacionades amb factors del món exterior. És una malaltia crònica, passatgera i torna a ocórrer o aparèixer. El tractament imprescindible és l’abordatge farmacològic, si bé es pot beneficiar d’un abordatge psicoterapèutic  de forma complementària.

La causa és essencialment biològica, i genètica en el seu origen. El responsable de regular les nostres emocions és el sistema que regula les emocions. Les persones que pateixen trastorn bipolar pateixen un mal funcionament d’aquest sistema regulador d’emocions, de manera que l’estat d’ànim pateix brusques alteracions sense necessàriament cap problema personal, laboral, familiar o social.

Neurotransmissors com la dopamina, responen davant estímuls amb càrrega emocional (ja sigui positiva o negativa, és a dir, aconseguir alguna cosa bona o evitar una cosa dolenta) estarien implicats depenent de la fase anímica. Hormones com la tiroxina, també estarien implicades. Per tant, la causa del trastorn bipolar és sempre biològica. Els factors psicològics (estrès o esdeveniments vitals negatius) poden jugar un paper important, però com a desencadenants. Altres factors que poden actuar com a desencadenants, serien el consum d’alcohol i altres tòxics, així com el tractament amb alguns fàrmacs (corticoides).

En aquest sentit, és molt important assenyalar que ningú té la culpa de patir un trastorn bipolar, ni el que ho pateix ni la seva família. La voluntat del pacient no juga cap paper per decidir si pateix o no una malaltia, i això inclou el trastorn bipolar. Això l’eximeix de culpa, però no de la responsabilitat en el maneig d’alguns aspectes de la malaltia. El pacient si pot decidir si pren o no el tractament de forma correcta (imprescindible), regular el seu son, no prendre drogues ni alcohol i fer més o menys activitat segons li indiqui el seu metge o psicòleg. La seva voluntat és per tant crucial per millorar determinats aspectes que poden actuar com a desencadenants o agreujants d’un quadre determinat.

El trastorn afectiu bipolar és una malaltia crònica. Això no vol dir que no es pugui tractar. Amb les medicacions disponibles en l’actualitat és possible aconseguir que les persones que pateixen un trastorn bipolar estiguin estables durant llargs períodes de temps, mantenint la malaltia compensada.

El trastorn bipolar és una malaltia que cursa per episodis o fases. Bàsicament hi ha dos tipus de fases: les depressives i les maníaques, que depenent de la gravetat poden catalogar-se com “hipomaníaques”.

La mania és una elevació patològica de l’estat d’ànim i/o l’energia. La persona en aquesta fase pot presentar disminució de la necessitat de dormir, augment de l’energia, irritabilitat, hiperactivitat, augment de la sociabilitat, augment de la despesa econòmica (en activitats innecessàries), eufòria, augment de la velocitat del pensament, augment de l’impuls sexual, descuit del seu aspecte físic, vestimenta extravagant o cridanera, incapacitat per a romandre quiet, sol imaginar nous projectes (generalment grandiosos i absurds) i, en els casos més greus, poden presentar símptomes psicòtics (deliris i / o al·lucinacions).

En la fase depressiva, a més d’un ànim molt trist, apareix cansament, augment d’hores de son (o insomni), pèrdua d’il·lusió per les coses, ansietat, apatia, desvalorització d’un mateix, pessimisme i idees de mort.

Es tracta d’una malaltia molt freqüent. Incloent les formes menys greus, prop d’un 4% de la població mundial pateix algun tipus de trastorn bipolar. És important tornar a destacar el paper de l’ tractament farmacològic. La correcta presa de la medicació que recomani l’especialista, permetrà aconseguir l’estabilitat psicopatològica necessària per al desenvolupament del dia a dia amb una major qualitat de vida.

No perdre l’esperança. És el més important. El trastorn bipolar afecta milions de persones i la majoria aconsegueix controlar la malaltia. Si estàs en un mal moment, no caiguis en la visió túnel, que ho pinta tot negre. Tot i que no es percebi a primera vista, sempre hi ha alternatives. I si no les perceps, demana ajuda. Hi ha associacions que et poden donar suport.

TOTES LES NOTÍCIES