En un món en constant evolució l’ensenyament és, sens dubte, la clau de l’èxit. Ens permet ampliar la nostra comprensió del món, desenvolupar la nostra adaptabilitat i tenir accés a millors oportunitats professionals, contribuint doncs a una societat més instruïda. Així ho han entès països com Finlàndia, que situa a l’alumne en el centre del sistema.
Contràriament a altres models educatius on dominen la competició i els resultats acadèmics, el sistema educatiu de Finlàndia privilegia el desenvolupament personal, la cooperació i l’aprenentatge progressiu. Un dels principis fonamentals de les escoles escandinaves és la igualtat d’oportunitats.
Al llarg de tota l’escolarització l’ensenyament és gratuït, la qual cosa permet als alumnes rebre una formació de qualitat, sigui quin sigui llur origen social. L’objectiu és desenvolupar la curiositat i la motivació innata dels infants cap a l’aprenentatge, enlloc de sotmetre’ls a una pressió acadèmica excessiva.
Des de l’escola maternal, als alumnes se’ls encoratja a prendre iniciatives i a desenvolupar llur autonomia. Se’ls educa en la llibertat, però també en la responsabilitat. Els mètodes pedagògics privilegien l’aprenentatge per mitjà del joc i la col·laboració entre ells, la qual cosa afavoreix la creativitat i el sentit crític constructiu.
Al meu parer, les diferències culturals existents entre els països del nord i els del sud d’Europa, fan difícil poder aplicar aquí els exitosos mètodes d’ensenyament que els països escandinaus han desenvolupat al llarg dels anys, model per a la resta del món.
A Finlàndia, paral·lel a les carreteres, un parell de metres més enllà, discorre un caminet enquitranat. A l’estiu serveix per a desplaçar-se en bicicleta i a l’hivern per a fer-ho amb esquís. De forma habitual, els escolars són els principals usuaris. Cada dia emprèn el carril per a anar a l’escola, faci fred o calor.