El subdirector general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat, Joan Mayoral, ha presentat aquesta setmana, a la Seu d’Urgell, l’Estratègia Barnahus per a l’abordatge integral dels abusos sexuals contra infants i adolescents a Catalunya. A l’acte, que ha omplert la Sala de la Immaculada, s’ha donat a conèixer el funcionament de les Unitats Integrades d’Atenció adreçades a menors d’edat que han patit aquestes situacions; i concretament, la unitat existent a l’Alt Pirineu i Aran.
Mayoral ha explicat que aquesta jornada s’ha adreçat especialment a professionals que treballen en aquest àmbit, que inclou tècnics d’educació, salut, seguretat i policia. D’aquesta manera es volia mostrar com la prevenció dels abusos a infants o adolescents implica actualment diversos departaments del Govern català. A l’acte també s’ha respost preguntes i dubtes dels assistents.
A la sessió també s’ha fet referència de la previsió de dotar la Barnahus de la Seu d’Urgell d’un edifici definitiu, que es construirà en una parcel·la de la nova àrea urbana de l’Horta del Valira i que donarà servei a totes les comarques de l’Alt Pirineu i Aran. Joan Mayoral ha puntualitzat que actualment ja disposen “d’un equipament molt digne” i “amb tots els serveis” a la ciutat, després que ara fa pocs mesos es va estrenar l’actual local al carrer Monturull, i això permet que “ara el projecte ja estigui caminant, amb la incorporació de nous professionals i l’adaptació a les noves directrius dels Mossos d’Esquadra. Tot i això, actualment ja treballen en la planificació del trasllat, perquè confien que el nou edifici ja estigui construït cap al final de 2025; és a dir, d’aquí a poc més d’un any.
El subdirector general ha afirmat que la principal qualitat que té la Barnahus és que “tots els professionals implicats treballen junts, sota un mateix sostre”, mentre que “fins ara la idea era fer com una comissaria amable, un jutjat amable o un hospital amable”. Mayoral valora especialment que aquesta manera “aquest és l’únic lloc al que s’ha de desplaçar la víctima i la seva família, posant-los al centre, i són els professionals els que es desplacen a aquest lloc”. Això també permet que en tot el procés per a superar un fet traumàtic com aquest la família només hagi de passar per aquest indret i no per d’altres dependències administratives que, afirma, podríem comportar una “revictimització”.