Aquesta segona edició de l’Enquesta d’hàbits i practiques culturals evidencia tant la persistència d’alguns patrons culturals com una tendència generalitzada a la disminució de la intensitat participativa en diverses activitats culturals. S’observa que l’activitat cultural més estesa continua essent l’escolta de música, practicada diàriament per més del 84,0% de les persones enquestades, seguida de la lectura d’almenys un llibre a l’any, la visualització de televisió i l’assistència al cinema.
No obstant això, cal destacar que pràctiques com la lectura, la visita a llocs culturals i la participació en arts escèniques han experimentat una lleu davallada global en relació amb l’any 2019.
En l’àmbit de la lectura, s’observa un lleuger descens en els hàbits lectors de la població. El percentatge de persones que afirmen haver llegit almenys un llibre a l’any disminueix del 78,5 % al 76,2 %, amb una caiguda especialment notable en la lectura per motius de feina o estudis. Aquest descens es correspon amb un augment del nombre de persones que no llegeixen cap llibre per motius laborals, fet que podria estar vinculat a canvis en els models d’aprenentatge i amb l’increment de la consulta d’informació mitjançant plataformes i recursos en línia, com ara cercadors o webs especialitzades. Tot i això, la lectura per oci es manté com la principal motivació lectora, amb una reducció més moderada, passant del 70,1 % al 67,1 %.
Pel que fa a les visites a espais culturals, les dades mostren una disminució generalitzada, destacant especialment la caiguda en les visites a jaciments arqueològics i a museus. No obstant això, els monuments mantenen un nivell elevat d’assistència. Aquesta reducció és més pronunciada entre les persones amb nivells educatius baixos, mentre que les persones amb estudis terciaris continuen manifestant una participació més elevada i diversa, fet que reforça la correlació entre formació i interès cultural.
En relació amb les arts escèniques i els concerts, l’estudi posa de manifest una redistribució de les preferències del públic. Així, mentre que l’assistència a concerts de música moderna ha augmentat lleugerament i es consolida com l’opció més popular, altres expressions com el circ i l’òpera experimenten descensos notables. Aquesta dinàmica s’explica parcialment per les diferències generacionals i de nivell educatiu, ja que els joves i les persones amb estudis superiors mostren una predisposició més gran cap a formes contemporànies d’expressió cultural.
Pel que fa a altres activitats culturals, com el cinema, les biblioteques, les conferències o els festivals, s’observa una estabilització amb lleus oscil·lacions. Tot i que el cinema segueix sent l’activitat presencial més realitzada, la seva penetració ha disminuït en comparació amb la primera edició.
En termes de consum cultural diari, destaca l’increment de l’escolta de música i de la ràdio, especialment entre la població jove, mentre que el consum de televisió disminueix de manera significativa, especialment entre els menors de 45 anys. Per nivell educatiu, s’observa que les persones amb formació obligatòria continuen sent les principals consumidores de televisió, mentre que la música i els serveis digitals són més comuns entre els nivells educatius superiors.
Finalment, l’indicador d’omnivoritat cultural revela una disminució del nombre de persones que participen en una gran varietat d’activitats culturals. El percentatge d’individus que realitzen més de quinze activitats culturals ha passat del 17,2% al 8,8%, mentre que augmenta de manera significativa el grup amb baixa pràctica cultural (d’1 a 5 activitats). Aquesta tendència es veu contrarestada per un augment en el consum cultural digital, com ho evidencien les dades de contractació de serveis de pagament, amb un creixement destacat de plataformes com Netflix, Amazon Prime i Max (antic HBO).