El Govern català ha presentat aquest dissabte el seu Pla de desconfinament regulat de menors d’edat, avalat per Protecció Civil, que és previst que es comenci a aplicar a partir del cap de setmana vinent. La mesura necessita el vistiplau de l’executiu estatal, si bé aquest dissabte mateix a la tarda el president espanyol, Pedro Sánchez, ja ha anunciat que les properes hores traslladarà la proposta a Quim Torra i a la resta de presidents autonònics, amb la previsió que probablement s’aprovi.
Poques hores abans de la compareixença de Sánchez, el conseller d’Interior, Miquel Buch, expressava la seva confiança en que el govern espanyol no s’hi oposarà perquè, afirma, ”no s’entendria” que, mentre que des de Madrid es va permetre la setmana passada que més d’1,3 milions de catalans tornin al seu lloc de treball, alhora no es permeti la sortida de menors amb les mesures de prevenció adients. Pel que fa justament a la prevenció, Buch ha defensat que aquesta opció “no és contradictòria amb l’estat d’alarma” i que serà imprescindible trobar “l’equilibri entre el risc d’infecció i la salut emocional i psicològica dels nens”.
De fet, des del Govern de la Generalitat s’ha remarcat que aquesta mesura s’ha de prendre per criteris estrictament tècnics, condicionats per l’augment o descens de contagis que hi hagi les properes setmanes. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, s’ha mostrat prudent i ha dit que per relaxar el confinament als infants encara cal esperar “entre 10 i 14 dies”, perquè aquesta setmana tot just s’ha arribat al pic de contagis a Catalunya i ara l’objectiu és que el nombre d’infeccions comenci a baixar.
Alba Vergés també ha especificat que el desconfinament es podrà “adaptar a la realitat territorial de cada municipi”, una petició que s’ha fet especialment des de zones com l’Alt Pirineu, des d’on es defensa que a la majoria de municipis el risc de contacte entre persones és molt menor que en una gran àrea urbana, a causa de la menor densitat de població. Vergés recolza aquesta idea i ha manifestat que “no és el mateix viure a l’àrea metropolitana de Barcelona que a un municipi petit de 500 habitants”, una xifra que compleixen molts pobles pirinencs.