Saber estar sol és molt important, a banda de ser una opció vàlida per un temps. Dic vàlida per un temps perquè a vegades val més estar sols que mal acompanyats, però els éssers humans estem fets per a tenir parella. A tenir en compte que és molt diferent estar sol d’aïllar-se.
Aïllar-se és dolent. A estar sol em refereixo al fet que pots passar un temps sense parella o en el cas de tenir-la, has de tenir temps per a estar tu sol. Aïllar-se és apartar-se de la societat. És quedar-se tot el dia a casa tancat i no relacionar-se pràcticament amb ningú. Obliga’t a sortir a passejar entre 30 minuts i una hora.
Si no saps passejar posa’t un rumb on anar i que el trajecte et duri aquest temps. Si no tens amics o no vols relacionar-te amb els quals tens, cerca amics nous. Uneix-te a la biblioteca, a clubs de lectura o activitats vàries. Ofereix el teu temps en el banc del temps. Hi ha més possibilitats de les que t’imagines.
No permetis mai que la solitud es converteixi en aïllament. Parlar amb altres persones afavoreix la creativitat, el benestar, descobrir nous punts de vista i noves experiències. La vida no només cal viure-la, cal compartir-la. Surt a descobrir el món que t’envolta i viu-lo. Comença per una cosa senzilla com el teu barri o allunya’t si vols, però descobreix persones, carrers, espais, descobreix-te a tu mateix un nou món.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.