L’accés a l’habitatge i l’Acord amb la UE centren la intervenció d’Espot al Debat d’Orientació Política

Xavier Espot, cap de Govern
Xavier Espot, cap de Govern

El Debat d’Orientació Política General del Govern s’ha iniciat avui amb la intervenció del cap de Govern,
Xavier Espot, durant la qual ha desgranat les línies estratègiques i mesures que adoptarà l’Executiu en
endavant, alhora que ha fet balanç del primer any de l’acció de govern en l’actual legislatura. El
parlament d’Espot s’ha centrat, en bona mesura, en l’accés a l’habitatge assequible i el creixement
sostenible, i l’Acord d’associació amb la Unió Europea.

Espot ha exposat que les mesures que ha tirat endavant el Govern des de l’inici de la passada
legislatura, l’any 2019, per fer possible l’accés de la ciutadania a un habitatge digne i assequible, o per
millorar-ne el poder adquisitiu, “demostren que de vegades davant certes situacions o contextos, els
responsables polítics hem de ser valents
i desviar-nos una mica de les línies programàtiques o les
conviccions ideològiques que ens defineixen o que defineixen el partit polític al qual pertanyem, pesi
el que pesi, per donar resposta a l’interès general dels nostres ciutadans.” Malgrat el
desgast, ha afegit, “tinc la ferma convicció que anem pel bon camí i fem el que és correcte”.

El projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, ha explicat el cap de Govern,
s’està acabant d’enllestir perquè iniciï el tràmit parlamentari en les properes setmanes. És una
normativa que, amb l’objectiu de disposar de 1.500 pisos addicionals a preu assequible en un període
de tres anys –incloent els 450 del parc públic d’habitatge que s’estan construint–, pretén atacar
problemes com l’increment de la població, la pressió turística, la inversió estrangera especulativa i els
costos elevats per fer habitatge nou de lloguer.

A banda de la prohibició indefinida de l’atorgament de noves llicències d’habitatges i apartaments d’ús
turístic
, les llicències atorgades només es renovaran si es compleixen criteris estrictes i exigents de
qualitat; i a més, se suspendran indefinidament les llicències si un HUT no ha fet cap inscripció al
Registre d’Ocupació d’Allotjament Turístics (ROAT) durant un any.

Per moderar l’increment del nombre de turistes i que aportin més valor afegit, el Govern reforçarà els
controls de l’aplicació de la taxa turística, que s’incrementarà en un any, un cop consensuada amb el
sector. El diàleg, ha dit Xavier Espot, també ha de desembocar en la implantació d’una vinyeta per
circular en vehicle privat o en autobusos per als excursionistes. Hi ha la “necessitat imperiosa i inajornable de transitar cap a un model de turisme basat en la sostenibilitat”.

Amb relació a la inversió estrangera en el sector immobiliari, la llei òmnibus, per desincentivar les
compravendes purament especulatives, preveurà aplicar un gravamen més elevat sobre la plusvàlua
immobiliària, especialment l’obtinguda fins al segon any, que esdevé del 20%, decreixent de forma
progressiva fins al desè any des de l’adquisició del bé immoble. L’increment segueix afavorint els
residents a partir del cinquè any i manté les exempcions en curs com la reinversió en un primer
habitatge.

Espot ha avançat que el Govern està treballant, juntament amb el sector bancari, en mecanismes que
donin més facilitats a la compra d’habitatges, especialment per a les famílies i els joves, sense posar
en perill la seva capacitat de consum. A més, ha anunciat que es modificarà el reglament que regula
les condicions d’accés als pisos del parc públic d’habitatge a preu assequible
per ampliar-ne l’abast i
donar-hi cabuda als joves que viuen a casa dels seus progenitors i no poden acreditar que destinen
més d’un 30 per cent dels seus ingressos a pagar el lloguer.

L’Acord d’associació amb la UE, clau per la diversificació de l’economia
Un aspecte cabdal és potenciar la internacionalització de les empreses, ha dit Espot, “i el vehicle per a
fer-ho és l’Acord d’associació que ens permetrà obtenir l’equivalència dels nostres productes als de la
resta de la UE, obrirà noves portes als nostres professionals per generar més i millors llocs de treball,
per oferir noves oportunitats als joves i per originar nous ingressos per a l’Estat”.

La diversificació i la innovació del model econòmic i productiu passa, segons el cap de Govern, per
l’aposta per activitats que requereixen poca infraestructura amb personal altament qualificat. Per això,
el Govern fomentarà les millors condicions perquè les empreses puguin competir en mercats cada
vegada més globals i exigents. En aquest sentit, l’Executiu aposta de manera embrionària, però
convençuda, per la creació d’una àrea o un espai d’innovació aprofitant les sinergies entre l’entorn
acadèmic i el professional.

Desviació de Sant Julià de Lòria i de la Massana-Ordino, aquesta legislatura
Durant aquest primer any de legislatura, el Ministeri de Territori i Urbanisme ha prioritzat –juntament
amb el Comú de la Massana– la signatura dels convenis amb els propietaris dels terrenys afectats
per la desviació de la Massana i Ordino per començar-ne les obres sense demora.

Una altra de les obres essencials per descongestionar la xarxa viària és l’acabament del vial de Sant
Julià de Lòria. Per això, aquesta tardor s’iniciaran els treballs de protecció de caiguda dels blocs
rocosos i la perforació del túnel de Rocafort.

Totes dues infraestructures estaran acabades abans de finalitzar la legislatura.

El Govern, més enllà d’oferir als ciutadans la gratuïtat del transport públic, que ha doblat els usuaris en
un any, treballa per validar millores sobre la mobilitat. Es tindran en compte mesures sorgides del
procés participatiu ciutadà, com ara la creació d’una autoritat nacional del transport, l’avantprojecte
d’un nou sistema de transport públic urbà de viatgers segregat i, a finals del 2026, el pla sectorial
d’infraestructures del transport segregat.

Pel que fa a les infraestructures estratègiques per al país, el cap de Govern ha destacat la construcció
de l’Heliport Nacional
i la necessitat d’explorar la viabilitat d’obrir noves rutes comercials a l’aeroport
d’Andorra-la Seu d’Urgell
. A més, ha anunciat que aquest mes començaran les obres de la galeria
paraallaus H2 a l’Hospitalet-près-l’Andorre, essencials per garantir la seguretat i la fluïdesa del trànsit
en aquesta carretera que connecta Andorra i França, i evitar els nombrosos talls de circulació a
l’hivern a causa de les allaus.

Millora del poder adquisitiu
Xavier Espot, amb relació a l’increment del cost de la vida, ha indicat que des de l’inici de la passada
legislatura fins a aquest any, el salari mínim ha crescut un 31%, el doble que l’IPC acumulat durant el
mateix període (15%). De fet, aquest any s’han incrementat tots els salaris per sobre del mínim i fins al
mitjà un 4,6%, corresponent a l’IPC del 2023. Ara bé, ha advertit que correspon a patronal i sindicats
pactar les revisions salarials més enllà del salari mínim.

Des del Govern es manté el compromís amb la Carta Social Europea i amb l’augment progressiu del
salari mínim fins a arribar al 60% del salari mitjà. Amb el darrer increment del salari mínim, ja se situa
al 55%.

Malgrat ser un dels països amb un dels índex d’ocupació més alts d’Europa o haver augmentat el
nombre de cotitzants el 2023, Espot ha afirmat que no es pot demorar més la reforma del sistema de
pensions
, perquè tot i la conjuntura del moment, l’envelliment de la població farà que la proporció de
pensionistes en relació amb les treballadors actius sigui cada cop més abismal.

Millores en l’àmbit social, com l’increment de la baixa per paternitat
Igualar progressivament i prudentment la baixa de paternitat a la de maternitat a partir del 2025.
Aquest és l’horitzó que es marca el Govern perquè la baixa per paternitat passi de quatre a vuit, a
dotze, a setze i després a vint setmanes
. Es tracta, però, ha dit el cap de Govern, d’una qüestió que
requereix un estudi detallat i transversal, que tingui en compte la complexitat de la situació i l’impacte
social i econòmic que se’n deriva.

La Secretaria d’Estat d’Igualtat, una de les apostes del Govern, duu a terme una intensa tasca de
desplegament de la Llei d’igualtat entre dones i homes, amb el Pla d’igualtat del Cos General i el Cos
Diplomàtic, el Registre públic de les dades i els indicadors sobre la bretxa professional de gènere, i
l’obligació de les empreses de 50 o més treballadors hauran d’aprovar els seus plans d’igualtat abans
que finalitzi el 2025.

Espot no ha defugit el tema de l’avortament, “que ens obliga a conciliar dos objectius als quals no
estem disposats a renunciar: els drets sexuals i reproductius de les dones i el manteniment del
coprincipat parlamentari”
. En aquest sentit, ha avançat que el Govern treballa “de manera discreta i
serena” amb una proposta per eximir de responsabilitat penal a les dones, dins d’unes determinades
condicions i supòsits, que decideixin interrompre voluntàriament l’embaràs.

A banda de seguir treballant en garantir el millor accés a la sanitat i l’educació, Espot ha destacat que
el Ministeri d’Afers Socials ha dut a terme accions per augmentar el nombre de places a les
residències per a gent gran. Actualment, el Govern disposa de 258 places concertades en règim de 24
hores als centres sociosanitaris del país i 145 places als centres de dia.

Al tram final de la intervenció ha destacat l’avanç significatiu cap a l’administració electrònica, i, en
l’àmbit cultural, que a final d’any es disposarà de la definició museològica del Museu Nacional
d’Andorra que el Govern continua apostant per ubicar davant de l’Edifici Administratiu del Govern
. Per
això espera “convèncer el Comú d’Andorra la Vella perquè cedeixi la parcel·la amb aquesta finalitat”.
El Govern no ha volgut deixar passar l’oportunitat de recuperar unes obres d’alt valor artístic, cultural i
històric i ha adquirit les dos pintures murals de Sant Esteve d’Andorra la Vella: La flagel·lació i El bes
de Judes. Està previst que aquestes obres que es puguin obrir al gran públic després de la renovació
museogràfica de l’Espai Columba durant el segon semestre d’enguany.

Per últim, Xavier Espot ha recordat que Andorra acollirà els Jocs dels Petits Estats d’Europa el 2025,
un escenari esportiu que anirà acompanyada d’una política ambiciosa en matèria de subvencions i
ajuts a les federacions i entitat esportives del país.

[do_widget id=category-posts-pro-64]