La berberina és un compost natural de color groc intens que pertany al grup dels alcaloides isoquinolínics. Es troba en diverses plantes medicinals, com ara el berberís, el “goldthread” o el goldenseal i s’utilitza des de fa segles en la medicina tradicional xinesa. En els darrers anys, la berberina ha despertat un gran interès científic per les seves possibles propietats beneficioses per a la salut metabòlica i cardiovascular.
Propietats principals de la berberina
- Regulació de la glucosa en sang
Diversos estudis indiquen que la berberina pot ajudar a reduir els nivells de sucre en sang, augmentant la sensibilitat a la insulina i disminuint la producció hepàtica de glucosa. Això la fa especialment interessant com a complement per a persones amb prediabetis o diabetis tipus 2. - Efecte sobre el metabolisme dels lípids
S’ha observat que la berberina disminueix el colesterol LDL (“dolent”) i els triglicèrids, alhora que pot augmentar lleugerament el colesterol HDL. Aquest efecte contribueix a la salut cardiovascular. - Control del pes corporal
En alguns estudis, la berberina ha demostrat afavorir la pèrdua de pes moderada, probablement gràcies a la seva acció sobre el metabolisme i la regulació dels nivells d’insulina. - Activitat antiinflamatòria i antioxidant
La berberina pot ajudar a reduir processos inflamatoris i l’estrès oxidatiu, factors implicats en moltes malalties cròniques. - Beneficis per a la flora intestinal
També s’ha observat que pot modular positivament la microbiota intestinal, afavorint un millor equilibri bacterià i millorant la salut digestiva.
Utilitats i aplicacions
La berberina s’utilitza principalment com a complement alimentari per a donar suport a:
- El control de la glucosa i la resistència a la insulina
- La reducció del colesterol i triglicèrids
- El suport en dietes per perdre pes
- La millora de la salut digestiva i intestinal
També s’està investigant el seu potencial en àmbits com la síndrome de l’ovari poliquístic (SOP), l’esteatosi hepàtica no alcohòlica (fetge gras) i l’envelliment cel·lular, tot i que encara calen més estudis clínics.