Les últimes sequeres estivals d’Europa són des de 2015 molt més greus que les dels últims 2.100 anys en aquest continent, segons la major reconstrucció de les condicions hidroclimàtiques publicada per la revista Nature Geoscience. El treball, dirigit per la Universitat de Cambridge (Regne Unit), planteja que aquest fenomen es deu al canvi climàtic antropogènic i a les variacions en els corrents en doll.
Els resultats mostren que els estius dels darrers anys han estat ‘insòlits’ en termes de com de secs han estat consecutivament.
Les ‘petjades’ químiques dels roures
Per analitzar els registres històrics, l’equip ha estudiat 27.000 ‘empremtes’ químiques de 147 roures europeus de la República Txeca, Suïssa i Alemanya. Les mostres provenen d’arbres vius i morts, romanents arqueològics, materials subfòssils (restes més recents) i construccions històriques fetes amb aquest tipus de fusta. Aquestes petjades es troben en els isòtops estables de carboni i oxigen, presents en els anells interiors d’aquests arbres i que ofereixen dades sobre els canvis hidroclimàtics durant llargs períodes de temps.
La investigació ha pogut construir el major i més detallat conjunt de dades sobre condicions hidroclimàtiques estiuenques a Europa central, des de l’època romana fins a l’actualitat.
Els valors d’aquests isòtops reflecteixen les condicions físiques i les respostes dels arbres davant les condicions climàtiques en lloc del creixement net de la tija, que s’obté amb mesures estàndard dels anells dels arbres. D’aquesta manera, els valors de carboni depenen de l’activitat fotosintètica, mentre que els d’oxigen estan afectats per la font d’aigua.
Dos mil·lennis de dades
Les dades dendrocronológicos de l’estudi mostren que hi va haver estius molt humits en els anys 200, 720 i 1100 de l’era actual, i èpoques molt seques al 40, 590, 950 i 1510 d.C. A part d’aquests anys ‘fora de l’ordinari’, la investigació indica que Europa és un continent cada vegada més sec. Però les mostres del període 2015-2018, però, evidencien que les condicions de sequera d’aquests estius superen tot el que ha passat en els 2.110 anys anteriors.
Els investigadors suggereixen que aquest període anormal de sequeres estiuenques es deu a l’escalfament global antropogènic i als canvis associats en els corrents en doll. ‘El canvi climàtic no vol dir que tot hagi de ser cada vegada més sec: alguns llocs poden tornar-se més freds o humits, però les condicions climàtiques extremes seran cada vegada més freqüents’, conclou l’estudi.
