Aquesta ruta plana per a fer en bicicleta, transcorre majoritàriament entre camps de conreu de fruiters, cereals i arrossars. La ruta ens portarà fins a la desembocadura del riu Ter primer, i en direcció a l’antic curs del riu Ter després, lloc privilegiat on ens podrem aturar per a observar aus des d’un preciós mirador. Deixarem el mirador per a dirigir-nos cap a la platja de l’Estartit on tindrem les Illes Medes ben bé a tocar. Ja de tornada cap a Torroella de Montgrí, podrem admirar alguns masos fortificats com el de Torre Begura, testimoni d’un passat on els perills invasors eren patents.
Les illes Medes
La varietat d’ambients i l’extraordinària biodiversitat de les aigües que envolten aquest petit arxipèlag, situat a una milla escassa del poble de L’Estartit, al bell mig de la Costa Brava, constitueixen un indret únic i un dels més emblemàtics de la Mediterrània.
La part emergida d’aquest Parc Natural és un arxipèlag format per set illots: el Medellot, l’illa de la Meda Gran, la Meda Petita, les Ferrenelles, el Tascó Gros, el Tascó Petit iel Carall Bernat.
Des de sempre, han estat un punt d’interès per a l’home, tal com ens revelen les restes de naufragis trobats a les seves aigües. Els pirates les utilitzaven com a base per a les seves incursions a la costa i han estat objecte d’importància militar i estratègica des de l’Edat Mitjana fins a finals del S.XIX. Van ser habitades fins el 1934.
El Ter vell
Ens trobem davant de l’antiga desembocadura del riu Ter. Durant la primera meitat del segle XIX, i després d’una sèrie de propostes, es va realitzar aquesta desviació, que situa la desembocadura al mar uns quilòmetres més al sud. Es tracta d’una zona humida formada per un conjunt d’aiguamolls i de llacunes d’aigua dolça alimentades per l’excedent de regadiu de la plana agrícola adjacent i per les aigües de precipitació. Les zones d’aigües lliures ocupen any rere any una menor extensió, ja que el mateix canyissar va ocupant tota la llacuna.
La vegetació d’aquestes basses formades a partir d’antics llits fluvials està dominada pels canyissars, formant aquests una sanefa al voltant dels estanys. Les plantes més característiques són el canyís, la bolca, la jonca d’estany i el lliri groc.
Aquests indrets són idonis per als amfibis, com ara la granota verda, el galàpet pigallat, el galàpet d’esperons i el tritó palmat. Entre els rèptils és molt abundant la serp d’aigua.
Durant la migració podrem veure algunes espècies d’ànecs com el piulaire, el cullerot, el griset, el xarrasclet, el cuallarg i coll verd, aquest més abundant i amb poblacions estables durant tot l’any.
Torre Begura
Aquest mas fortificat situat a la plana del Ter, fou construït sobre una antiga vila romana en una petita elevació del terreny. Té una alçària de 22 metres i quatre pisos a diferents alçàries, amb petits forats per a posar les escales de mà.
“Aquests masos es van haver de fortificar a partir del segle XVII com a defensa de les incursions dels pirates i barbarescs que provenien del nord d’Àfrica com a molt lluny, o de la Meda, molt més a prop, i que es dedicaven a fer incursions o cops de mà, i agafaven presoners com a esclaus o per a cobrar un rescat, o bé tot el que podien arreplegar.”
La funció de la torre era poder resistir una mica de temps fins a l’arribada de reforços que es demanaven a la veu de “moros a la costa”.
Font: El Montgrí pas a pas. Narcís Arbusé.