Roda el Món i Torna el Mot (Page 9)

Hauria volgut complir l’exigència del tribunal aquest que anomenem amb sigles perquè sembli una institució normal, fins i tot nostra (amb aquesta C que teòricament vol dir Catalunya, però…), enLlegir

Com que l’origen del substantiu olimpíada i l’adjectiu olímpic és tan transparent, ens centrarem en el primer mot del sintagma, que, d’altra banda, per reducció, ja en concentra pràcticament tota la càrrega semàntica. SiLlegir

Em sorprèn que un terme tan corrent com planta encara no hagi sortit mai a la sèrie del conflicte. Segurament té a veure amb la “innocència” del mot, en relació amb elLlegir

Dèiem el dia passat que el mot que ens ocupa forma part de la família del verb albirar, encara que ha conservat la forma més acostada a l’original perquè davalla directamentLlegir

Per a mi aquest mot esdrúixol anirà lligat per sempre més a la proposta que fa anys que en Rudolf Ortega llança (de moment en va) a la filologosfera: queLlegir

Per als que vam néixer abans de l’últim quart del XX Pegasus era un grup de música híbrida (entre electrònica i jazz amb empelts d’altres sonoritats) d’aquells que en dèiemLlegir

És probable que el lector atent hagi notat que d’ençà de l’esclat de la guerra d’Ucraïna els mots que desfilen per aquesta secció solen tenir doble lectura. N’hi ha que,Llegir

He posat el títol en plural per al·ludir de seguida al lleu problema gràfic que presenta aquesta família. Trobem sovint l’adjectiu pasqual (o fins i tot el nom propi Pasqual) escrit amb dièresi,Llegir

La setmana passada, aprofitant les hores ocioses a conseqüència de l’absència de mestres a classe, ens vam enfonyar en els misteris d’aquesta família tan suculenta. Ens vam fixar en laLlegir

Una manera útil d’aprofitar les hores que la vaga de professors a Catalunya ha deixat lliures (descomptant les dedicades a anar a la mani, no cal dir-ho) seria endinsar-se enLlegir

Més que la capacitat lingüística de la presidenta del Parlament, infreqüent en un gremi com més va més mediocre, m’ha sorprès que violació encara no hagués aparegut en aquesta columna. Bé, dicLlegir

Tants anys com fa que parlem de conflicte i de cop i volta, amb aquella aparent senzillesa que transmet la quotidianitat, pam, ja tens la forma màxima d’expressió del conflicteLlegir

Una paraula tan simpàtica i alhora tan pobra… Tan pobra de família, perquè té un germà i prou: el substantiu calendar (‘inventari dels documents pertanyents a una casa, una família o unaLlegir

Si sou o heu estat excursionistes és més que probable que el terme refugi us resulti familiar: per als qui ens agrada caminar per les altures, els refugis de muntanya són comLlegir

He posat aquest títol expressament per cridar-vos l’atenció sobre la característica principal d’aquest mot: la tensió entre la versió suposadament patrimonial (blocatge, precisament) i la suposadament moderna (bloqueig). La primeraLlegir

Un dels avantatges de ser endreçadet és que no perds tant de temps buscant coses. Em llanço la floreta a mi mateix perquè el sainet del Parlament de la setmanaLlegir

Fi és un mot que sempre ens ha portat problemes: no sabem mai si és el fi (masculí) el que justifica els mitjans o bé la fi (femení), i no ésLlegir

Com que resultaria una mica difícil de justificar la presència d’aquest adjectiu en una columna dedicada als mots del conflicte, no us enganyaré: avui vull parlar de futbol, concretament deLlegir

És un d’aquells mots que donarien per a unes quantes preguntes de concurset, perquè realment es porta l’oli. D’entrada, encara que tingui família (de seguida la veurem), sembla quasi òrfena,Llegir

Derivativament parlant, podríem dir que ens trobem davant d’un mot inflacionat. És a dir, que té molta més presència real i simbòlica que no pas pes en el diccionari. ALlegir