Hi ha castellonencs en tres localitats del País Valencià: Castelló de Rugat (Vall d’Albaida), que antigament s’anomenava Castelló de les Gerres; Vilanova de Castelló (Ribera Alta), que antigament s’anomenava Castelló de Xàtiva, i Castelló de la Plana (Plana Alta), que des del 22 de març del 2019 té com a únic nom oficial la forma en valencià, i no la doble denominació que incloïa, també, Castellón.
Castelló de la Plana és la quarta ciutat del País Valencià en nombre d’habitants, que trobem sobre una extensa plana encarada al mar. Fins a l’any 1252, els habitants d’aquest lloc vivien al Castell Vell, que té una vista fantàstica sobre la marjal i els cultius de tarongers de la plana. Però el 1252, i en virtut d’un permís atorgat pel rei Jaume I l’any anterior, la gent del Castell Vell es va traslladar a la plana, concretament en l’assentament de l’alqueria mora de Benirabe.
Són famoses les festes de la Magdalena, que el 2010 van ser declarades festes d’interès turístic internacional, per recordar l’origen de la ciutat. Cada any es fa una romeria a l’ermita de la Magdalena que s’alça al costat de les ruïnes del Castell Vell. És la coneguda romeria de les Canyes, que es fa el tercer diumenge de quaresma. Són aproximadament set quilòmetres des del centre de la capital.
Anem tot seguit fins a la famosa plana i entrem a Castelló per l’avinguda del rei Jaume I. Hi trobem una escultura que representa el rei dret, damunt d’un gran pedestal, amb el braç estès, lliurant amb tota solemnitat el privilegi de trasllat i fundació de la ciutat. Es va inaugurar el 20 de març de 1897, vigília de la Magdalena. És obra de l’escultor castellonenc Josep Viciano Martí.
En un extrem de la mateixa avinguda del rei Jaume I, ja a la plaça Clavé, trobem una altra escultura d’homenatge a la dolçaina i el tabal, inaugurada el 2006. Són tres personatges vestits a la manera tradicional: l’home i la dona toquen la dolçaina, i el nen, el tabal. La peça fa 1,60 metres d’alçada i és obra de Vicent Varella. La dolçaina (també anomenada donçaina, xaramita, xirimita, gaita…) i el tabal o tabalet (també timbal) són dos instruments molt presents en la música popular valenciana. De totes les melodies que es poden tocar amb la dolçaina, potser la muixeranga és de les més belles.
Aquesta referència ens fa anar fins al Cau Muixeranguer de Castelló, en el número 24 de l’avinguda de l’Alcora. Allà hi trobem la Conlloga o la Conlloga Muixeranga de Castelló, que és una associació cultural que es va crear el 2013 amb l’objectiu de recuperar la muixeranga, el ball dels valencians, les torres humanes i també la normalització de la llengua. Expliquem tres curiositats de la Conlloga.
La primera és el terme en si, que trobem en el Diccionari català-valencià-balear. Una de les accepcions té el significat següent, només recollit a Castelló de la Plana: ‘companyia amistosa, lligam de simpatia’.
La segona curiositat és que la Conlloga organitza la trobada de muixerangues de Castelló, que té lloc el segon dissabte de les festes de la Magdalena.
La tercera curiositat té a veure amb l’estrena de la Conlloga. Va tenir lloc el 21 de desembre del 2013 en commemoració del 81è aniversari de la Normes de Castelló, de les quals parlarem a la pròxima parada.
Castelló de la Plana no ha entrat sinó recentment en els circuits turístics. És una ciutat agradable per passejar-hi, amb racons molt interessants i una creixent oferta cultural. Hi ha un servei municipal de lloguer de bicicletes que té molt d’èxit.
CURIOSITATS
- Com que som a l’avinguda del rei Jaume I podem esmentar dues dades curioses. La primera és que en aquesta avinguda hi ha l’IES Francesc Ribalta, que va ser el primer institut públic de la província de Castelló. Ribalta va ser un conegut pintor del barroc català que va viure uns anys al País Valencià. La segona és que Castelló de la Plana és la seu de la Universitat Jaume I, creada el 1991. La universitat té el lema «Sapientia sola libertas est», és a dir, l’única llibertat és la del saber.
- Per Castelló de la Plana hi passen el meridià de Greenwich i el paral·lel 40. Quan es van establir les distàncies que delimitarien tant les distàncies com els fusos horaris, es va prendre de referència la ciutat de Castelló. El Parc del Meridià té una extensió de més de 10.000 m2 i es troba al bell mig de la marjal castellonenca, un aiguamoll ple de petites sèquies que arriben fins al mar.
- No es pot parlar de Castelló de la Plana sense fer referència al lloc on estiuegen la majoria de castellonencs i que és l’extensió natural de la ciutat: Benicàssim, a dotze quilòmetres de Castelló. Destaca el conjunt arquitectònic del segle XVIII i, tot al llarg del passeig marítim, els 28 punts d’interès de la ruta de les vil·les.
David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya