Pocs artistes desafien el sistema de l’art contemporani com Alice Oplatková. Arribada de Brno (República Txeca), viu a Mallorca després d’un viatge que la va portar de l’Alemanya grisa fins a la llum de les Illes. Allà, cansada de la rutina, va decidir buscar un entorn on la pintura pogués créixer lliurement… tot i que, sense embuts, admet que viure de l’art és pràcticament impossible i que es guanya la vida treballant en una botiga mentre intenta col·locar alguna de les seves obres als clients més atrevits.
El seu art, però, està fet per a sacsejar, per a provocar i estimular la reflexió, no per a agradar ni encaixar en modes. Alice defensa l’art sincer, sense límits estètics ni conceptuals. “No m’importa si agrada o no agrada al públic. La meva obra és per a fer pensar, per a provocar, i vull que cadascú la interpreti a la seva manera”, afirma. Rebutja temàtiques utilitzades fins a la sacietat com el feminisme, la política o la sàtira fàcil cap a líders mundials, perquè, segons diu, el que li interessa és anar més enllà del superficial, tocar la fibra amb històries novel·lades, experiències personals, el cinema i la música com a grans inspiracions. L’impacte del seu oncle, col·leccionista de cartells de cinema txecs dels anys 60 i 70, es nota a cada llenç vibrant de colors i referències pop.
La seva obra recull una barreja d’ironia, humor negre i sarcasme, barrejats amb erotisme i colors cridaners: un còctel que no deixa indiferent. Oplatková ha tingut dificultats per a exposar, especialment a les galeries de Palma: “A molts galeristes no els agrada perquè la meva obra és massa provocadora; volen coses més bàsiques que no facin mal. Tenen por de perdre prestigi o feina. Avui dia, diuen que l’art és molt lliure, però és mentida, tot està ple de por i falsedat”, lamenta.
Tot i això, Alice persevera. Manté la idea que l’art ha de ser un misteri, i es nega a explicar de manera teòrica o racional el significat de les seves peces. “No m’agrada explicar la meva obra perquè és visual, no teòrica”, defensa. Cada quadre, cada projecte, cerca ser una sacsejada. No repeteix temàtiques i defuig la repetició, assegurant que només farà exposicions amb noves creacions, sense concessions ni filtres.
Alice Oplatková encarna la rebel·lió de l’art pop contemporani a Mallorca, convertint el seu inconformisme en pintures que penetren al cervell de l’espectador i provoquen una reacció. En un món on l’art sovint es ressent de por i autocensura, el seu pinzell traça camins d’alliberament creatiu que incomoden i fascinen per igual.
Per Carles Grimalt