Una persona amb diversitat funcional que no para quieta? Existeix aquesta persona? Doncs, sí! Es diu Albert Font Gumfaus i, segurament, no és l’única, però, aquesta setmana, ell és el protagonista de la secció d’entrevistes a Fòrum.ad. L’Albert era un jove inquiet, actiu, dinàmic… (elèctric encara ho és, jove, ja no tant). Podríem dir que, llavors, era tirant a noi fort, vigorós… Vaja, que era més aviat un Neeskens que no pas un Cruyff.
Ja fa molts anys que l’Albert va patir un accident de circulació que li acabaria canviant la vida, fins al punt de deixar-lo en una cadira de rodes. A Andorra tenim algun cas similar i ben conegut i, mira per on, també es diu Albert (Llovera). És probable que no es coneguin, però, les seves vides guarden un cert paral·lelisme: la superació.
Font, tot i el seu hàndicap, fa busseig, ciclisme, natació i altres esports adaptats i, fins i tot, ha pilotat un avió de combat de la “gran guerra”. Llovera, de la seva banda, és un enamorat del motor, de la gasolina, del pilotatge en asfalt i terra… Fins a tal punt que ja té les maletes fetes per a participar, de nou, al Dakar. Els dos Alberts són d’aquests exemples de superació on molta gent s’hauria d’emmirallar, amb diversitat funcional o sense.
Tornant a Albert Font, a banda de les seves “aventures” -que no tothom seria capaç de practicar- també tira endavant la seva empresa i s’embarca, a més, en iniciatives com la campanya de micromecenatge “Una furgo per molts pedals”, de l’associació ÀreAdaptada. Es tracta de trobar recursos per a finançar un vehicle que permeti transportar les bicicletes adaptades dels membres de l’associació.
Poques vegades es veu l’Albert sense un somriure. Ell, desprèn optimisme. Transmet bones vibracions. Òbviament, de ben segur, que deu de tenir els seus “maldecaps” com tothom, però, en primera instància, irradia bon rotllo. Qui sap si es tracta d’aquesta genètica, heretada o conreada, que l’ha portat a superar reptes i a no marcar-se límits.
Fòrum.ad recupera a continuació una breu entrevista que CAS al Fondo va fer a Albert Font Gumfaus, en la qual, Carla Pariente, explora com és aquest “Neeskens” aventurer amb diversitat funcional, però ben actiu.
L’entrevista
Busseig, empresa (Gumfaus), Campionat d’Espanya de Natació Adaptada, tennis adaptat, ciclisme adaptat… Ets un tot terreny. Què serà el proper?
Són activitats que vaig fer i faig per afició i que m’han ajudat a créixer com a persona i a preparar-me per a poder-ho compartir amb seguretat i amb qualitat amb altres persones amics i amigues amb discapacitat. T’oblides del que segurament és el meu ofici platònic: vaig pilotar a Igualada un caça bombarder Yakolev 52 de la Segona Guerra Mundial (un regal d’aniversari) per a mi, una cosa insuperable.
Què et va impulsar a voler bussejar? Continues bussejant?
Bussejar és el més semblant a planejar sota l’aigua. Amb el busseig no hi ha barreres arquitectòniques, no hi ha les limitacions físiques com fora de l’aigua ni necessites cap ajuda tècnica ortopèdica. Faig molt menys busseig que fa anys. Vaig tenir algunes lesions als deltoides que em van limitar força i les activitats de bici adaptada m’absorbeixen moltíssim del meu temps lliure.
Creus que és difícil adaptar el busseig a bussejadors amb diversitat funcional?
No és difícil adaptar-ho a una activitat senzilla en aigües tranquil·les. Com tot, depèn del tipus de diversitat funcional que tinguis. Realment fàcil no ho és. Si vols viatjar a destinacions de busseig i fer busseig autònom i sense dependre de ningú per a viatjar i desenvolupar el busseig, calen unes característiques físiques i una bona preparació tècnica. Podria explicar-te moltes anècdotes de petits “contratemps” que he tingut sota l’aigua (o fora, al vaixell, etc) que se solucionen amb voluntat, enginy i preparació. Però, sense enganyar i sense generar falses expectatives, el busseig adaptat autònom no és fàcil.
“Són emocions grans i molt beneficioses personalment i que tots a la vida hauríem de tenir l’oportunitat d’experimentar”
Quina ha estat la teva millor aventura sota l’aigua?
Sens dubte un viatge al Mar Roig Nord, un creuer de busseig de 5 dies, 4 immersions al dia. L’últim dia, a la darrera immersió, amb l’ampolla d’aire en reserva, es va creuar a pocs metres, un tauró balena d’uns 14m de longitud. El més absolutament espectacular i emocionant de la meva vida. Només comparable amb les cabrioles que em van deixar fer amb el Yak 52 a 1000 metres d’alçada, a Igualada.
Què diries a una altra persona amb diversitat funcional que està pensant en fer un bateig de busseig?
Que s’animi! que no deixeu passar l’oportunitat. Són emocions grans i molt beneficioses personalment i que tots a la vida hauríem de tenir l’oportunitat d’experimentar.
Entrevista: Carla Pariente per a CAS al Fondo
Introducció: Fòrum.ad