A vegades ens trobem estancats, sentint estar en un bucle. En aquests moments, no n’hi ha prou amb un petit ajust, necessitem una metànoia. Aquesta paraula, d’origen grec és una transformació profunda i radical de la ment i tal vegada el cor, un gir en la nostra manera de pensar i veure el món. Una metànoia és un renaixement. Imagina que la teva ment és un jardí, en lloc de només podar les branques seques, decideixes arrencar-les d’arrel per a plantar llavors completament noves. Aquest procés és un desafiament, pot ser que fins i tot dolorós, perquè implica deixar enrere velles creences i pors. Però, en aquest acte de deixar anar, potser sentiràs llibertat.
El viatge comença amb un acte d’honestedat brutal. Has de mirar cap al teu interior i confrontar les teves febleses i les històries que t’has contat a tu mateix. És un moment de revelació en el qual t’adones que l’obstacle tal vegada, no està fora, sinó dins de tu. Una vegada que ho reconeixes, la porta de la transformació s’obre de bat a bat. Recorda, la metànoia no és un esdeveniment únic, sinó un procés continu. És una decisió diària de continuar creixent, de qüestionar el que s’estableix. Cada vegada que decideixes aprendre una nova habilitat, perdonar una ferida del passat o canviar una mentalitat negativa. Estàs reconstruint la teva ment, pas a pas. Reflexiona-ho, tal vegada pot ser un canvi important de vida.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.