El passat dimarts, dia 23 d’abril, celebràvem la diada de Sant Jordi a la Llar de Jubilats d’Escaldes-Engordany. Vull dir que va ser, per a mi, un dia de grans desafiaments i, alhora, una experiència compartida amb totes les persones grans que es va reunir en aquesta festa.
No vull oblidar-me de la directora de la Llar de Jubilats, la Sra. Maria Lupiáñez, els meus companys, Renata, Manel, Jonathan, Bea, Angie, Adrià, Vanessa, Eva, Anita i, com no, diverses persones que ens vam unir a col·laborar en aquesta festa.
Vull felicitar-los per la compenetració que hi va haver i el treball realitzat per part de moltes persones que és digne de felicitar. La vostra paciència, qualitat humana, dedicació, simpatia, respecte, la cura i preocupació demostrades dia a dia perquè, tant la gen gran com els familiars, es trobin com si fos casa seva.
Els representants polítics també van assistir a la diada de Sant Jordi i, tots, mostrant una expressió a les seves cares d’alegria i felicitat, en veure amb tanta felicitat aquestes persones grans, les quals s’ho estaven passant molt bé.
En acabar el berenar, la música i el ball van posar el punt final a aquest esdeveniment.
És digne d’admirar la gran qualitat humana que he pogut sentir de totes les persones que hi treballen, dia a dia, amb tant d’afecte i tanta professionalitat, cuidant sempre fins a l’últim detall.
En resum…
El que és necessari per a una persona gran, només, és sentir-se comprès. Això, per tant, requereix escoltar, paciència i temps, cada dia. En l’actualitat això pot resultar complicat, però això és l’afecte.
Tenir una edat avançada no implica deixar de ser adult, ni tampoc que es perdin drets o s’hagi de rebre un tracte diferent. Respectar la nostra gent gran és vital per al seu benestar. La paciència, a més de ser un valor, és una forma de vida on preval la serenitat i l’autocontrol. És fortalesa per a acceptar amb calma el dolor i les proves que la vida ens posa per al continu creixement intern.
Hem de tenir molta paciència amb la gent gran. No vull dir que sempre portin el comandament de les coses. Ha de ser mutu i recíproc entre nosaltres i ells, sense faltar al respecte. La paciència és un tret de personalitat madura.
Això fa que les persones que tenen paciència sàpiguen esperar amb calma que les coses passin. Cal ser pacient amb un mateix i amb els altres. Les dues habilitats identificades, paciència i respecte, no apareixen de forma aïllada, sinó combinades entre si, cosa que reforça la idea que les han de cultivar en la seva tasca assistencial com a actors implicats i, així, destacar en l’art de tenir cura.
Desitjo que seguiu amb aquesta gran tasca que feu amb els grans, perquè ells s’ho mereixen tot.
Gràcies a tots ells i gràcies als meus companys.