L’ós bru torna una altra vegada amb nous atacs contra el bestiar a la Val d’Aran

Un cadell d'ós bru s'enfila a un arbre ajudat per la seva mare.
Un cadell d’ós bru s’enfila a un arbre ajudat per la seva mare. Foto: Arxiu

L’ós bru ja ha perpetrat nou atacs contra el bestiar, la majoria d’ells mortals, a la Val d’Aran en el que va de primavera, després d’haver acabat la hibernació. El darrer incident ha estat a la zona dels falsos túnels de la carretera de Beret, on un plantígrad va matar un exemplar oví, segons ha confirmat l’àrea de Medi Ambient del Conselh Generau.

A més a més, els agents busquen un moltó i un corder, del mateix propietari que la darrera ovella morta, perquè se n’ha denunciat la desaparició. Paral·lelament, s’ha confirmat un nou atac contra ruscos d’abelles a la zona de Pònt d’Arròs, que hauria tingut lloc divendres passat. En canvi, pel que fa al vedell mort a la Ribera de Baguergue, s’ha descartat que fos atacat per un plantígrad. L’Aran investiga si bona part dels atacs confirmats d’ós poden ser obra del conflictiu exemplar Goiat, tenint en compte que fins fa poques setmanes estava en territori francès i que darrerament hi ha deixat d’haver atacs en aquella zona, mentre que n’hi ha començat a haver al Pirineu català.

El Conselh Generau d’Aran recorda que ja ha iniciat els agrupaments de ramats vigilats amb pastor en algunes zones del territori, als quals tots els ramaders poden afegir els seus caps de bestiar. Ara fa dos anys es va habilitar també una línia d’ajudes perquè els ramaders puguin cobrar parcialment pel bestiar no retornat de les pastures d’estiu a la Val d’Aran. Tot i això, el principal sindicat agrari català, Unió de Pagesos, considera aquestes mesures insuficients i exigeix que les administracions també compensin pels danys col·laterals causats per l’ós, com ara l’estrès i la por que causa en el bestiar la presència d’aquest animal salvatge i la repercussió que això té en el seu estat físic i en la seva reproducció.

 

Catalunya i França tornaran a col·locar un collar GPS a Goiat

Per la seva part, la Generalitat ha anunciat que es coordinarà amb França per capturar novament Goiat i col·locar-li un nou collar amb GPS, per seguir en tot moment els seus moviments i identificar-ne possibles atacs, després que l’any passat se’n va perdre el rastre quan l’ós es va desprendre d’aquest aparell. Tot i això, i malgrat les sospites que és l’autor dels nous atacs, de moment ambdós governs segueixen ignorant la petició d’institucions i habitants del territori, que és que Goiat sigui definitivament expulsat dels Pirineus.

D’altra banda, tant el Conselh Generau com el Consell Comarcal del Pallars Sobirà s’han pronunciat aquest mes de maig en contra de la pretensió de l’Estat francès d’alliberar més óssos als Pirineus. Ambdues institucions s’han mostrat indignades amb el fet que, sense consultar-ho als territoris afectats, el Govern gal, amb el suport de grups conservacionistes pro-ós, hagi presentat una proposta a la Comissió Europea per posar en marxa un nou programa Life, valorat en 7,9 milions d’euros (i novament finançant amb fons comunitaris), després que aquest pla de reintroducció va finalitzar l’any 2019.

Consultada pel diari Segre, la síndica d’Aran, Maria Vergés, ha lamentat que no se’ls ha informat d’aquesta proposta i creu que “aquesta vegada no s’haurien de cometre els mateixos errors que fa un quart de segle”, quan es va iniciar l’alliberament d’óssos sense consultar en cap cas l’opinió dels principals afectats: els habitants de les valls pirinenques. Vergés recorda que, encara que sigui França qui ha liderat aquesta política, “els óssos travessen la frontera” i causen problemes a qualsevol punt dels Pirineus.

 

Exigeixen fixar un límit d’óssos

Per la seva part, el president comarcal del Pallars Sobirà i també vicepresident de l’associació País Rural, Carles Isús, exigeix que abans de plantejar cap nou alliberament se solucionin “qüestions tancades en fals”, com ara fixar un nombre màxim de plantígrads que pot assumir el Pirineu sense que això afecti activitats consolidades com la ramaderia extensiva i el turisme.

Ambdues institucions recorden que, segons han reconegut recentment els equips de seguiment, la població d’óssos als Pirineus segueix creixent i ja supera els 70 exemplars, després que s’ha constatat el naixement d’almenys sis nous cadells. Mentrestant, des del sindicat agrari Asaja, el seu president a Lleida, Pere Roqué, conclou que la ramaderia del Pirineu ja no pot assumir la presència de més óssos, tenint en compte que pateixen atacs constants per part d’aquesta espècie protegida.

TOTES LES NOTÍCIES