Tenir amor propi implica tenir una bona gestió emocional i també saber posicionar-se socialment, no importa ni el lloc on ens trobem, ni amb qui estem interactuant. Tenim clar el nostre valor personal i, per tant, no permetem ser menyspreats per ningú. Encara més, si creiem que no som valorats com ens mereixem, marxem del lloc o ens allunyem de la persona o grup social en qüestió. No es tracta d’orgull, ni de prepotència, sinó, de saber fer-se respectar i, de la mateixa manera, també sabem a quins comentaris i conductes prestar atenció i a quins no fer ni cas. Aleshores, veient aquesta última definició, s’entén que tenint amor propi mai permetrem ser agredits verbalment o físicament dues vegades per la mateixa persona o grup.
Una vegada és inevitable perquè ens agafa per sorpresa, però dues ja no ho tolerem atès que no va amb els nostres principis, ni valors personals. Amb això vull dir que l’amor propi, l’amor cap a un mateix, és fonamental i determinant per a tenir una interacció social sana i, sobretot, per a no sentir-se inferiors a ningú. Així doncs, tota la nostra personalitat, cada aspecte d’ella, està condicionat pel nostre amor propi i una manera de mantenir-ho en el temps és respectant-nos, no deixant que ningú ni res ens faci creure que som menys que els altres.
No es tracta de ser millors que ningú, sinó de ser exactament com ho desitgem i, també, d’entendre que encara que moltes vegades no ho som, en última instància, la part més important, és estar intentant-ho. Perquè de cara a l’exterior no hi ha diferència entre ser-ho i estar buscant ser-ho donat que, el reflex és el mateix, estem mostrant algú segur de si mateix i, això, indueix al respecte per part dels altres i, consegüentment, ens tracten d’una manera més educada. Només amb la manera de comportar-nos: les mirades, la posició del cos i la manera de parlar marquem els límits a no traspassar mai, no deixem lloc als dubtes. És a dir, estem reflectint seguretat en nosaltres mateixos.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.