Durant l’envelliment és freqüent experimentar una sèrie de vivències i canvis que poden ajudar a aparèixer el sentiment de soledat. La soledat és un fet cada cop més freqüent en el problema que representa aquest sentiment, a tots nivells, personal, familiar i social. La vellesa és una etapa de la vida en què tenen lloc una sèrie de pèrdues que faciliten l’aparició del sentiment de soledat.
Pot sorgir quan una persona se sent incompresa o rebutjada per altres o no té companyia per a les activitats desitjades, tant físiques com intel·lectuals o per aconseguir intimitat emocional. La solitud no sempre és un sentiment negatiu, per la qual cosa podem parlar de solitud objectiva i solitud subjectiva.
La falta de companyia, on la gent gran que resideix als seus domicilis manifesta solitud i no sempre implica una vivència desagradable. La soledat la pateixen les persones que se senten soles. És un sentiment dolorós i per a un gran nombre de persones grans, mai no és una situació buscada.
Les persones jubilades han de conservar sempre el dret de ser útils i de ser-ho amb dignitat. Cada perdona ha de descobrir a temps les capacitats i les limitacions. Una salut deteriorada comporta més suport familiar, sobretot amb els fills i filles. Hi juga un paper fonamental, se la pot considerar el principal suport de l’ancià, considerant les relacions i l’empara en els éssers estimats com un recurs clau en la lluita contra la solitud.
Això, podria ajudar a complementar les mancances afectives dels padrins ingressats en residències a través de famílies voluntàries que els visitin o truquin per telèfon, contacte de les seves famílies amb persones grans que viuen en residències i que amb prou feines tenen o manquen totalment de suport emocional per part dels seus familiars.
Els ancians i ancianes necessiten comunicar-se i relacionar-se amb l’entorn que tenen al seu voltant, com el diàleg de verbal, deixar-los que expressin els seus desitjos i opinions, permetre les relacions socials i tenir una imatge de si mateix que correspongui a la realitat .
Crec que es necessiten triar segons els seus propis valors i creences, necessita i ningú no pot negar-li el manteniment de les seves conviccions personals davant de les coses bones i les dolentes, per la cultura, religió, davant de la pròpia vida o mort.
La gent gran també és capaç d’opinar i mantenir la seva manera de pensar. Els adults grans tenen una situació de vida integrada pel present, el passat i el futur, que comparat amb les persones en l’etapa de la seva infància, la seva situació de vida s’integra per un futur sense passat.
La vida no ha de ser fàcil per a ser meravellosa.