Afrodita, la deessa grega de l’amor, la bellesa i la passió, té una vida fascinant que ha estat captivadora per als humans durant segles. Coneguda com a Venus en la tradició romana, Afrodita era filla de Zeus i Dione o, segons altres versions, va néixer de l’escuma del mar després que Cronos tallés els genitals d’Uranos i els llencés al mar. Aquest naixement la va fer emergir de l’escuma com una dona exquisida i radiant. Es va dirigir cap a l’Olimp, la llar dels déus, on va captivar tothom amb la seva bellesa i gràcia.
Afrodita es va casar amb Hefest, el déu de la forja, però la seva passió principal era Ares, el déu de la guerra. Va tenir molts amants humans i divins, la seva influència sobre l’amor i la seducció era irresistible. Va tenir diversos fills, incloent-hi Eros (Cupido), la personificació de l’amor romàntic, i Himne (Vergonya).
La deessa va estar involucrada en moltes històries mítiques. Un dels episodis més famosos és el judici de París, on es va oferir a l’home mortal, la decisió d’escollir quina de les tres deesses (Afrodita, Atena i Hera) era la més bella. Va oferir la promesa de l’amor de la dona més bella del món, Helena, perquè li donés el títol de la més bella. Aquest esdeveniment va desencadenar la Guerra de Troia.
Afrodita també estava involucrada en altres mites, com la història d’Adonis, un jove caçador que va captivar el seu cor.
La seva imatge es reflecteix com a símbol d’amor i bellesa en moltes obres d’art, des de pintures fins a escultures. El seu culte va ser àmpliament celebrat a Grècia i Roma, i la seva influència es manté present en la cultura occidental fins als nostres dies.