El turisme de guerra és una modalitat de turisme que consisteix a visitar escenaris relacionats amb conflictes armats, siguin actuals o siguin històrics. Inclou camps de batalla, trinxeres, museus militars, memorials, zones devastades o, fins i tot, territoris on encara es viu un conflicte latent. L’objectiu pot variar: des de la recerca d’un coneixement històric fins al simple morbo, el desig d’aventura o la voluntat d’homenatge a les víctimes.
Tot i que l’expressió “turisme de guerra” és moderna, el fenomen és molt antic:
- Segle XIX: després de la batalla de Waterloo (1815), moltes persones visitaven el camp de batalla per curiositat, compraven records o observaven les restes del conflicte.
- Guerra Civil nord-americana (1861–1865): els camps de batalla i les antigues trinxeres es convertiren en espais visitats pocs anys després.
- Primera i Segona Guerra Mundial: després de les grans guerres del segle XX, la necessitat de recordar i commemorar els caiguts va impulsar un turisme més institucionalitzat, lligat a memorials i cementiris militars.
El turisme de guerra contemporani, però, va créixer notablement a finals del segle XX i principis del XXI, amb l’auge dels viatges internacionals, la mediatització dels conflictes i la consolidació del que s’anomena dark tourism o turisme fosc.
Les motivacions són diverses:
1. Motivacions educatives o històriques
Molts viatgers busquen comprendre fets històrics clau, aprendre sobre estratègies militars o comprendre les conseqüències socials i humanes de les guerres.
2. Commemoració i memòria
Familiars de soldats, comunitats afectades o persones interessades en la recuperació de la memòria històrica visiten aquests espais en senyal d’homenatge.
3. Morbositat o fascinació pel conflicte
Alguns visitants s’interessen pel vessant més impactant o tràgic de les guerres, buscant experiències “extremes”.
4. Aventura o sensacions fortes
En certs casos, es viatja a zones que han estat recentment escenari de conflicte, gairebé com una forma de turisme d’adrenalina.
5. Desenvolupament local i economia
Moltes regions converteixen els espais de guerra en museus, rutes o centres interpretatius per a revitalitzar l’economia.
Destinacions i llocs més visitats
Europa
- Normandia (França): platges del Desembarcament i cementiris militars.
- Auschwitz i altres camps de concentració de Polònia: espais memorials de l’Holocaust.
- Berlín: mur, búnquer del Führer (localització aproximada), museus de la Segona Guerra Mundial.
- Hiroshima i Nagasaki: memorials de la bomba atòmica (tot i ser al Japó, són indispensables en aquest llistat global).
- Srebrenica i Sarajevo (Bòsnia): escenaris de la Guerra dels Balcans.
- Rutes de la Guerra Civil Espanyola: Belchite, Corbera d’Ebre, trinxeres del front del Segre o la línia XYZ.
Amèrica
- Gettysburg i altres camps de la Guerra Civil nord-americana.
- Pearl Harbor (Hawaii): memorial de l’USS Arizona.
Àsia
- Vietnam: túnels de Cu Chi, campanyes de Saigó, museu de la guerra.
- Cambodja: camps de la mort i memorials del Khmer Rouge.
Àfrica
- Robben Island (Sud-àfrica): presó de Mandela i espai de memòria política.
- Deserts del Nord d’Àfrica: camps de batalla de la Segona Guerra Mundial (El Alamein).
El turisme de guerra és sovint objecte de debat:
- Ètica: és correcte convertir la tragèdia i la mort en producte turístic?
- Explotació comercial: alguns llocs venen records o organitzen experiències que banalitzen el patiment.
- Seguretat: visitar zones de conflictes actuals pot ser perillós i, de vegades, irresponsable.
- Conservació de la memòria: altres argumenten que aquestes visites són essencials per a evitar l’oblit i fomentar la reflexió crítica.