És veritat que quan una persona es converteix en pare o mare no es té a mà un manual que indiqui la pàgina exacta de com cal banyar-lo o treure-li l’empatx, sinó que s’aprèn amb el temps. Mama i pare, són les primeres paraules que el nen aprèn a casa, les primeres persones que coneix quan arriba a aquest món, en el qual, es desenvoluparà com a persona en tots els aspectes: física, psicològica i socialment. Els pares són la base de l’educació i la primera figura d’autoritat.

Fa força temps que els nens i ja després com adolescents, l’accés a la tecnologia, l’ús de tauletes, mòbils… i el fet que els manipulin molt de temps està preocupant els adults pel fet que, aquests, puguin tenir certa dependència i influència en el comportament i l’educació d’aquests joves.

És veritat que els nois saben utilitzar la tecnologia de meravella, però, sembla que les tauletes i els mòbils ocupen més temps del que dediquen la família. La tecnologia facilita la vida en certs aspectes, però, cal fem-nos una pregunta: És necessari que un menor tingui ipad, un cel·lular propi?

En el cas dels adolescents es presenta més l’ús del cel·lular, ja que aquests tenen aplicacions de xarxes socials on interactuen amb amistats, encara que no sempre és el cas. Em refereixo a que un nen, una nena, no té límits i que fa el que vol i quan vol. Davant d’aquesta situació molts pares es frustren i no desitgen aixecar la veu o mantenir contacte físic en aquell moment que el nen està fent una cosa inadequada perquè pensen que no és correcte.

A tot això, ens poden venir les imatges dels nostres pares quan intentaven educar-nos i, podem arribar a dir: No faré com el meu pare o la mare. Actuaré diferent.

És important que els pares us poseu d’acord, tant entre vosaltres dos, com en el tracte que donareu als vostres fills, altrament es confondrà als fills i es presentaran discussions constants. Tot i que els temps han canviat, han d’existir límits per part dels dos pares, així com també respecte, confiança i amor.

Crec que necessiten, tant quan són nens i després adolescents que els expliquem les coses perquè les entenguin, més que no pas convèncer-los o discutir. És bàsic saber-los escoltar, entendre allò que ens hagin de dir ells. Els pares no som perfectes, també ens equivoquem moltes vegades.