El 53è Festival de Sitges confirma el bon moment del talent català

Presentació de "La vampira de Barcelona" a SitgesEl primer cap de setmana del 53è Festival de Sitges ens deixa una participació brillant del cinema català. En la Secció Oficial ha destacat el director cinematogràfic Lluís Danés amb  el malson aterridor ‘La vampira de Barcelona’ mentre que David Victori sorprenia amb el thriller adrenalític ‘No matarás’ fora de competició del certamen.

D’altra banda, el talent català ha estat present també en la pel·lícula inaugural ‘Malnazidos’ dels directors Javier Ruiz Caldera i Alberto de Toro, a través de la coproducció, departaments tècnics i repartiment. Es tracta d’una cinta perfecta per a Sitges ja que és un exercici divertit, juganer i desenfadat, a l’estil dels tebeos i amb les maneres de la comèdia esperpèntica, sobre una epidèmia zombi.

‘Malnazidos’, ambientada a la Guerra Civil Espanyola, segueix un grup de combatents rivals que es veuen forçats a actuar units, malgrat les seves diferències ideològiques, contra un enemic comú, els morts vivents. Entre l’extens repartiment, un espectacular Miki Esparber com capità del bàndol nacional o Dafnis Balduz, co-presentador de les gales del mateix Festival de Sitges, en un paper de comissari comunista.
Malson caligaresc
A competició en la Secció Oficial Fantàstica,  ‘La vampira de Barcelona’ de Lluís Danés és una pel·lícula inspirada en la crònica negra barcelonina a través dels crims esgarrifosos atribuïts a Enriqueta Martí al barri del Raval a principis del segle XX. La història s’explica en bona part a través de la figura d’un periodista, Sebastià Comas (Roger Casamajor), personatge torturat que arrossega alguns traumes i que s’injecta morfina per oblidar i dormir, el qual intenta esbrinar la veritat de les acusacions sense contrastar dirigides envers Enriqueta Martí (Nora Navas) enmig de la psicosi col·lectiva sobre nens segrestats i assassinats.

Enriqueta Martí, anomenada  ’La vampira de Barcelona’, -interpretada amb tot el dramatisme possible per Nora Navas-, és una dona trastornada que apareix progressivament com la víctima propiciatòria d’una societat controlada pels seus poders fàctics en què els vertaders monstres són la societat en general. Un film de terror gòtic  que es pot veure també com un film polític al posar en solfa la impunitat de les forces vives, des de la burgesia, els jutges o la premsa sensacionalista, confabulats en construir un relat tendenciós.

Aquest film conté una marcada petjada artística i ve farcida de recursos estètics que veuen del cinema mut, l’expressionisme o altres modalitats expressives que evoquen les siluetes de les ombres xineses. Rodat en blanc i negre, majoritàriament, amb espurnes preciosistes i simbòliques del color vermell –  la sang, el fanalet d’un prostíbul o cors arrencats -. El color es farà omnipresent, però, en les seqüències barroques i asfixiants del prostíbul on van a parar, probablement, les nenes de famílies pobres desaparegudes de Barcelona.

Lluís Danés, escenògraf teatral, aporta en el seu primer llargmetratge de ficció un disseny artístic prodigiós que combina cinema i teatre atorgant a la urbs de Barcelona uns contorns de malson caligaresc, en què els decorats es fan presents de forma indissimulada. També trobem reminiscències de ‘Casanova’ (1976) de Fellini a través de l’ús de les màscares, elements  circenses o la pantomima, on l’artifici es fa amo i senyor de la funció. Una esplèndida pel·lícula amb un repartiment d’altura en què destaquen també Bruna Cusí, Núria Prims, Francesc Orella, Albert Pla o Mario Gas.
Engolit per la nit
El manresà David Victori ha presentat l’adrenalític thriller ‘No matarás’ abans de la seva estrena en cinemes aquest divendres dia 16 d’octubre. Victori, a qui Ridley Scott va produir el luxós curtmetratge ‘Zero’ (2015), es serveix de l’actor Mario Casas per protagonitzar el seu segon llargmetratge després de ‘El pacto’ (2018). Amb aquest títol tan contundent de ressonàncies bíbliques, David Victori proposa una situació extrema per dur el personatge al límit i posar-lo a prova.

Una ànima càndida, Dani (Mario Casas), que viu entregat a cuidar el pare malalt, no sap què fer amb la seva vida després de la mort del progenitor. Un ésser encloscat, tancat en el seu encapsulament, que coneix una estranya noia just el dia que finalment pren la decisió de fer un viatge pel món, pressionat per la seva germana. L’encarregada d’arrossegar aquest bon jan a les profunditats insondables d’una nit boja i violenta és Mila (Milena Smit), la clàssica figura de la femme fatale del cinema negre,  una dona sensual, tan inestable com perillosa.

Més enllà d’aquesta trama de gent engolida per la nit i que ens evoca clàssics moderns com ‘Jo, ¡qué noche!’ (1985, Martin Scorsese), sobresurt un protagonisme de la ciutat, concretament la zona de Sant Andreu, mixtura de barri habitat i zones industrials. Un dels trets estilístics característics d’aquest film és una realització nerviosa, frenètica, sovint càmera en mà i enganxada al cos del seu protagonista. Aquest descens a l’infern de cadascú ens deixa, a més, una actuació amb forta empremta de Mario Casas en un registre inèdit.

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES