Com podem definir la violència intrafamiliar?

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

Un problema social i cultural que afecta el desenvolupament integral de les persones és la violència, sobretot aquella que s’origina en les relacions de poders i submissió a la víctima, que ocorren a la llar, i que abasta accions com a maltractament físic i psicològic, abandonament o tracte negligent, explotació i abús sexual, entre d’altres. Aquest és un acte que implica una situació de conflicte i expressa el marc de relacions de poder. Davant la necessitat de mantenir oberta la reflexió sobre el tema, aquest article proposa reflexionar sobre les perspectives que, respecte a la violència intrafamiliar i les seves causes, estan aportant a la comprensió d’aquesta problemàtica.

L’abús, maltractament, violència de gènere, agressivitat. Tots sabem que sempre és trist i dolorós arrossegar la vida quan no es va rebre amor, sobretot dels pares durant la infantesa. Tot el que ha estudiat una mica a l’ésser humà, li dirà que els cinc primers anys de la vida deixen una marca inesborrable per a tota la vida, per a bé o per a mal.

Per això, el privar un nen d’amor és com privar de fertilitzant a un arbre que comença a créixer, però el copejar és com tirar-li verí, el va a acabar de matar psicològicament i emocionalment, o millor creixerà ferit de mort. Però hi ha cops i cops, alguns cops treuen sang o deixen morats, fins i tot un mal cop pot produir la mort, però n’hi ha uns altres mes subtils que no es veuen, però que es graven a foc lent no només en ment sinó en la identitat d’aquest nen o d’aquesta nena. Es graven en el seu “jo”, i els fruits d’aquests cops emocionals es veuran després en les seves relacions amb persones significatives i en la seva relació amb el món.

Quan una persona cau a aquest nivell, la seva capacitat de decisió queda pràcticament anul·lada, perquè el principi vital està ferit de mort. Si a una persona així aixafada se li amenaça amb un “Si em denúncies, et mato“, se sentirà paralitzada. Potser en un últim intent de supervivència reaccioni, però usant les mateixes armes que a ella l’han destruït. Hem de tenir molt en compte que la violència intrafamiliar no només danya físicament a les víctimes sinó que poden deixar seqüeles molt més greus com ho són les psicològiques: baixa autoestima, pèrdua d’identitat, reproducció d’aquests models en les seves futures famílies.

El segon punt que hem de considerar quan ens abasti aquest tema és que, a diferència del que la majoria de les persones pensen; quan es presenta la violència intrafamiliar no només es veu afectada la persona que rep el maltractament físic o psicològic directament, sinó que tots els membres de la família pateixen de diferents maneres. Les conseqüències en altres membres de la família poden anar des d’una desestabilitat emocional fins a la reproducció de la dinàmica familiar en les seves futures famílies.

Finalment, és important tenir sempre present la importància tan gran que té aquest tema pel simple fet de tractar-se de la família. La família és el nucli, la base de la nostra societat.
És en la família on tots els ciutadans adquireixen els valors i les actituds que els defineixen com a persones i que determinen els seus somnis i aspiracions.

És per això que totes les famílies han d’oferir una base sòlida als seus fills, només d’aquesta manera ells formaran als seus fills i aquests al seu torn als seus fills amb una dinàmica familiar que els permeti prendre les seves pròpies decisions i acatar la responsabilitat de cada una d’aquestes.

TOTES LES NOTÍCIES