Camins del català: Castelló de la Plana. La plaça de l’Hort dels Corders

Germà Colón Domènech
Germà Colón Domènech (Fundació Germà Colón)

Anem fins al número 4 de la plaça de l’Hort dels Corders, on trobem la seu de la Societat Castellonenca de Cultura. Hi fem parada perquè els CAMINS DEL CATALÀ recorden també un filòleg il·lustre, castellonenc de soca-rel, fill predilecte de la ciutat el 2014: Germà Colón, nascut al carrer d’Amunt (avui carrer d’Alloza), estudiant de l’institut Francesc Ribalta (va ser alumne de Lluís Revest i Valentí Fiol) i membre destacadíssim, ja des que era un jove estudiant, de la Societat Castellonenca de Cultura. En el si d’aquesta entitat va conèixer prohoms de la institució, com Àngel Sànchez, Josep Sànchez, l’apotecari Calduch i Bernat Artola. Ell mateix ens ho explica:

 

En els meus temps d’estudiant, quan tornava a Castelló per les vacances de Nadal o de Setmana Santa, la visita als prohoms de la Castellonenca i tot seguit a Bernat Artola, al seu estudi del carrer Catalunya, eren una cosa quasi canònica.

 

Colón va dedicar la seva vida a estudiar dos aspectes relacionats amb la historiografia lingüística. D’una banda, la història de la lexicografia catalana i romànica, amb obres com ara El lèxic català a la Romània (1993), publicada el 1976 en castellà; La llengua catalana en els seus textos (1978), Panorama de la lexicografia catalana (1986) i Problemes de la llengua a València i als seus voltants (1987). D’altra banda, l’edició de textos medievals d’interès històric, com els nou volums dels Furs de València (1970-2002) i els quatre del Llibre del consolat de mar (1981-87), en col·laboració amb Arcadi Garcia i Sanz.

Colón també va fer una ingent tasca investigadora, col·laborant en obres com el Französisches Etymologisches Wörterbuch, de Walther von Wartburg, la Gran Enciclopèdia Catalana i l‘Enciclopedia lingüística hispánica, o publicant tants i tants estudis sobre paraules concretes: formiguertardormealla de l’ouentresolsenderirefranypetxina… Colón va escriure, també, el celebrat Vocabulari castellonenc.

Bona part dels seus estudis se centren en el català, sobretot en els estudis contrastius de la llengua catalana amb altres llengües romàniques. Ell mateix ho va confessar:

 

A mi el fenomen de la relació entre els idiomes espanyol i català m’ha marcat des de la infantesa. A l’escola sentia una llengua; al carrer o a casa, una altra. La disparitat de vocabulari era el que més em sorprenia. Per què, em preguntava de menut, tanta diferència entre ventana i finestra, ciruela i pruna, agujero i forat?

 

L’any 1979 va obtenir el premi Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1987, el premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I. La Generalitat de Catalunya li va concedir el 1985 la Creu de Sant Jordi. Colón va ser membre del Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana. Les universitats de València (1984), Alacant (1991), Jaume I (1993), Autònoma de Barcelona (2003) i Complutense de Madrid (2007) li van atorgar el títol de doctor honoris causa.

L’any 2002 es va constituir la Fundació Germà Colón Domènech a partir de la donació del fons bibliogràfic del filòleg a la Universitat Jaume I. Aquest fons el constitueixen aproximadament 12.800 llibres, 350 títols de revistes, 250 separates i una part de l’immens arxiu personal. Actualment aquest fons es pot trobar a la secció de col·leccions especials de la cinquena planta de la biblioteca de la Universitat Jaume I.

Podem acabar la parada anant, doncs, fins a la Universitat Jaume I, a l’avinguda de Vicent Sos Baynat. Podem passejar pel Jardí dels Sentits, que és l’eix central del campus universitari: aplega diverses espècies d’arbustos, arbres i plantes, a més de fonts i escultures.

El 2007 es va inaugurar la rehabilitació de la Llotja del Cànem com a seu de la universitat al centre urbà de la capital de la Plana. L’edifici data de principis del segle xvii.


CURIOSITATS
  • Castelló destaca per les façanes modernistes, per la bellesa dels parcs, per l’enrajolat decoratiu de bancs i fonts, i també per una presència abundant d’escultures. A la plaça de l’Hort dels Corders, per exemple, hi ha una escultura d’homenatge al filaor i menaor, obra en bronze de Joan Ripollés, alçada el 2002. Aquesta plaça va ser escenari de la florent indústria del cànem.
  • Germà Colón va formar part de la llista de perseguits il·lustres (filòlegs i escriptors) d’un altre geni de la romanística: Joan Coromines. Entre els dos prohoms no hi va haver gaire simpatia. En una ocasió, Colón va afirmar que els insults que rebia de Coromines es devien a un fet curiós: i és que quan déu va crear el món –va dir Colón–, Joan Coromines ja hi era.

 

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES