Soc una persona impulsiva? M’agradaria tenir més control en algunes situacions, en parlar, quan faig mal sense pensar-ho… M’agradaria anticipar-me a l’hora d’actuar i evitar comportaments que m’han portat problemes en el passat i, també, en el present.
Em vull referir a poder dominar les meves pròpies emocions, amb l’únic objectiu de mantenir l’equilibri personal. He de saber manejar els meus impulsos, per a no trobar-me amb situacions molt difícils de resoldre, per la qual cosa, he d’aprendre a controlar-los de manera adequada.
Hauria de pensar en les conseqüències que tindré després per la meva conducta, les quals, en el primer moment no hi reflexiono, ni hi penso. No calculo el mal que estic causant en aquell moment. Les meves emocions se’m bloquegen, fins a arribar a afectar-me a mi mateixa igual que a les altres persones. No sé si ho entendran?
Alguna vegada us ha pogut passar a vosaltres? O soc una persona rara, dolenta… Em preocupen les meves mancances en l’habilitat per a comunicar-me quan tinc la necessitat de fer-ho de manera clara i directa, sense voler ferir intencionadament els sentiments dels altres i no decebre la confiança que tenien en mi, així com no fer malbé els sentiments de les persones que s’han creuat pel meu camí.
El meu gran problema en el control dels impulsos em representa una baixa frustració. Un cop soc conscient de la situació, en la qual m’he trobat i recapacito, com puc acceptar el problema per a no fer mal, mai més, a terceres persones?
El meu nivell d’impulsivitat em fa aparèixer un sentiment de culpa i em fa pensar: com he pogut defraudar-me a mi mateixa i a moltes persones que estimo? La meva família, els meus amics, amistats….
He d’admetre que, entre la meva malaltia i les meves conductes impulsives per a poder-les controlar, he demanat fa molts anys ajuda a un psicòleg i psiquiatre, per a poder canviar la meva vida definitivament.
Amb aquestes paraules, vull disculpar-me pel que vaig fer, a la família, etc.
Ara, en aquests moments, tindré persones en contra meva després de llegir el meu escrit. Si em deixessin de banda o de parlar-me, les comprendria, perquè tenen tot el dret a fer-ho. Sé que podria perdre algunes amistats de fa molts anys.
Però, si “a dalt” hi ha algú, crec que amb la seva ajuda, amb la família, amb els meus amics de veritat, l’ajut dels metges i, sobretot, posar molt de part meva -perquè vull curar-me i no fer-me mal a mi mateixa i als altres, perquè és el que més vull en aquesta vida- me’n sortiré.
Perdó a tots i a totes!